Les equiparacions de plantejaments en favor de la independència amb règims totalitaris que van fer 13tv i Intereconomía TV arran de la Via Catalana, constitueixen una “infracció molt greu” de la Llei general de la comunicació audiovisual, ja que “fomenten l’odi, el menyspreu o la discriminació per motius de nacionalitat o opinió”. Així ho conclou un informe aprovat pel ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

Un cop analitzat el document, el Govern ha decidit emprendre accions legals i polítiques per “aturar de soca-rel” aquest tipus de comparacions, segons ha explicat el portaveu i conseller de la Presidència, Francesc Homs.

En concret, demandarà Intereconomía TV i 13tv per la via civil i penal, i intentarà “sensibilitzar totes les instàncies” posant l’informe del CAC en coneixement del Govern espanyol i les institucions europees, així com de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, l’òrgan regulador estatal.

“En una Europa democràtica i amb una gran sensibilitat per ser rigorosos en tot el que significa la banalització del nazisme o qualsevol idea totalitària, aquestes comparacions haurien de ser perseguides”, ha afirmat Homs.

43 fragments que vulnerarien la llei

L’informe va ser encarregat pel Govern el passat 17 de setembre arran de “l’alarmant proliferació i augment d’informacions” on s’equiparava la societat i les institucions catalanes amb moviments totalitaris.

A banda d’Intereconomía i 13 tv, l’informe de l’àrea continguts del CAC analitza les programacions entre el 10 i el 17 de setembre de TV3, 8tv, La 1, Telecinco i Antena 3, així com de Catalunya Ràdio, RAC1, Cope, Onda Cero i Cadena SER, de les quals no troba continguts relacionats amb el tema.

En canvi, el document identifica fins a 6 fragments de 13 tv i 37 d’Intereconomía que relacionen la societat, les institucions o els processos polítics de Catalunya amb moviments, règims o actituds totalitàries que els banalitzen. En el cas de la segona, també detecta un fragment on es defensa l’ús de la violència davant de plantejaments democràtics sobre els diferents models d’organització política de Catalunya i de relació amb l’Estat espanyol.

Aquest tipus de continguts estan formulats tant per directors i/o conductors de programes (5 de 13tv i 31 d’Intereconomía) com per opinadors convidats (1 i 6, respectivament).

Més enllà de l’opinió

Per la seva part, l’informe de l’àrea jurídica del CAC conclou que “difícilment” la difusió d’aquests tipus de missatges es pot situar en l’àmbit d’una “mera voluntat de desacreditar o desqualificar un procés o una expressió política determinada”, i entén que “estem davant d’un discurs clar, unívoc i reiteratiu, eminentment negatiu i vexatori, emès amb la voluntat de denigrar i menysprear un grup o col·lectiu concret que promou, col·labora o s’identifica de forma pacífica i democràtica amb posicions favorables a una possible independència de Catalunya”.

L’informe jurídic conclou que les emissions d’ambdues televisions “van més enllà” de la simple exposició d’una idea o d’una opinió i que “fomenten i justifiquen” un discurs que “en cap cas pot emparar l’exercici de la llibertat d’expressió”. Així, determina que constitueixen una infracció “molt greu” de la normativa audiovisual.

De nou, discrepàncies al CAC

Com ja va passar amb l’informe sobre l’Info K de la Via Catalana, hi ha hagut discrepàncies dins el Consell. En concret, el ple ha aprovat l’informe de continguts amb cinc vots a favor i una abstenció, la del conseller a proposta del PP, Daniel Sirera. En canvi, l’informe jurídic ha obtingut tres vots favorables dels consellers proposats per CiU (Roger Loppacher, Josep Pont i Esteve Orriols) i tres en contra, els de les conselleres a proposta del PSC (Carme Figueras i Elisenda Malaret), a més de Sirera. El vot de qualitat del president Loppacher ha desfet l’empat.

En el cas de Figueras i Malaret, malgrat admeten que la majoria de comentaris analitzats “xoquen, ofenen i inquieten”, asseguren que han de ser analitzats des de la perspectiva del discurs polític. En aquest sentit, afegeixen que, com que “no es refereixen a un grup o col·lectiu determinat i necessitat d’especial protecció per la seva situació de vulnerabilitat”, els comentaris (excepte un cas) “no es poden inserir en el que es denomina ‘discurs de l’odi’”.