El Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública ha elaborat una primera proposta de la Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals conjuntament amb 250 professionals de diversos àmbits i sectors. L’objectiu és dotar Catalunya d’un marc que reguli les relacions de ciutadans, empreses, entitats i administracions en l’àmbit digital
Ara el document s’obre a la participació d’entitats i ciutadania perquè facin les aportacions que creguin necessàries. En paral·lel, el Govern està constituint l’advisory board internacional, un grup format per persones expertes en drets digitals que contribuiran a completar el text.
La voluntat és tancar una primera versió de la Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals a la tardor, coincidint amb la commemoració de l’1 d’octubre.
La Carta recull drets humans fonamentals en la seva versió digital, drets digitals nous i emergents, i drets del segle XXI, els quals agrupa en vuit àmbits:
- Accés universal a internet.
- Model de governança d’internet obert, inclusiu i amb pluralitat i diversitat d’actors (multi-stakeholderism).
- Llibertat d’expressió i d’informació.
- Innovació digital, creació, accés i distribució del coneixement.
- Protecció de dades i privacitat de la informació.
- Garantir la capacitació i la inclusió digital.
- Sobre l’ètica en l’ús de la intel·ligència artificial i la governança algorítmica.
- Mecanismes de salvaguarda dels drets digitals.
Evitar el setge digital de l’1-O
En la seva presentació, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha defensat que Catalunya ha de ser “capdavantera en fomentar i protegir els drets i responsabilitats digitals de les persones” per evitar que es produeixin atacs en aquest àmbit com els que hi va haver arran de l’1-O.
“Abans, durant i després del referèndum de l’1-O vam veure com es van produir atacs i tancament de webs que vulneraven directives europees i que van ser qüestionats per associacions pro drets digitals europees i internacionals”, ha recordat Torra. “Ni nosaltres ni cap país democràtic del món, s’ho pot permetre”, ha defensat.
El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha defensat que ”la revolució tecnològica ens planteja el naixement de nous drets emergents del segle XXI, com el de l’accés universal a internet, el de la capacitació digital o el de l’ètica en l’ús de la intel·ligència artificial i la governança algorítmica”. A més, s’ha mostrat convençut que ”si avui redactéssim la Declaració Universal dels Drets Humans, aquests drets hi estarien recollits”.
En l’acte de presentació també han intervingut l’activista i cofundadora d’Xnet, Simona Levi; el subdirector de la Fundació i2cat i director de recerca del Citilab, Artur Serra, i la directora general de Societat Digital, Joana Barbany.
