El magistrat Arturo Zamarriego va prohibir a El Mundo difondre els resultats de la investigació internacional sobre els suposats delictes fiscals en el món del futbol, coneguda com a football leaks. L’ordre cautelar, amb advertiment inclòs per al seu director, Pedro G. Cuartango, de fins a cinc anys de presó, no ha impedit que el diari estigui publicant la informació.
Dels 12 mitjans de 12 països diferents que han participat en la investigació a través del consorci European Investigative Collaborations, només a Espanya s’ha intentat silenciar-la preventivament. La resta de capçaleres participants i que no han tingut cap impediment judicial són Der Spiegel (Alemanya), L’Espresso (Itàlia), The Sunday Times (Regne Unit), Mediapart (França), LeSoir (Bèlgica), Expresso (Portugal), Politiken (Dinamarca), NRC Handelsblad (Països Baixos), Falter (Àustria), Newsweek (Sèrbia) i RCIJ/The Black Sea (Romania).
La mesura cautelar va ser sol·licitada pel despatx Senn Ferrero Asociados, assessora d’alguns professionals del món de futbol en temes fiscals, entre els quals Cristiano Ronaldo, i que feia mesos hauria denunciat el suposat hackeig del seu sistema informàtic.
Permetre que es puguin “divulgar dades de caràcter personal, d’índole fiscal, que s’investiga si han pogut ser interceptades o apropiades il·lícitament”, suposaria “emparar un presumpte fet delictiu”, argumenta el jutge. “La divulgació d’aquestes dades, a més de suposar un atac contra el dret a la intimitat dels perjudicats, podria perjudicar el resultat de la investigació”, afegeix en la resolució.
“Retrocés democràtic”
La Plataforma en Defensa de la Llibertat d’Informació considera que la mesura cautelar imposada per Arturo Zamarriego és un “atac molt greu a la llibertat de premsa”. Per a la seva presidenta, Virginia Pérez Alonso, la decisió és “un retrocés democràtic inacceptable en un país de la Unió Europea en l’any 2016”.
La PDLI defensa que “els criteris d’oportunitat i interès periodístic determinen la publicació de les informacions, i que aquestes consideracions prevalen sobre qualsevol altra, tal com els jutges ho han vingut establint quan han hagut de ponderar un possible conflicte de drets entre la llibertat d’informació i el dret a l’honor o la privacitat”.
El director legal de la PDLI, Carlos Sánchez Almeida, explica que la “clau” de la decisió judicial es troba en el que estableix l’article 197.3 del Codi Penal, que contempla penes d’un a tres anys a qui “amb coneixement del seu origen il·lícit i sense haver pres part en el descobriment” difongui o reveli “dades reservades de caràcter personal o familiar d’un altre que es trobin registrades en fitxers o suports informàtics, electrònics o telemàtics, o en qualsevol altre tipus d’arxiu o registre públic o privat”.
Per tant, “si no hi ha proves fefaents que el diari coneix la procedència irregular dels documents, la criminalització del mitjà i la prohibició de publicar és directament censura”, assenyala Sánchez Almeida. “La possible existència d’irregularitats en la filtració de la informació mai justifiquen la imposició de límits a la seva difusió. Els estàndards i la jurisprudència internacional són molt clars en aquesta matèria, assenyala per la seva part el jurista Joan Barata, expert internacional en llibertat d’informació.
“No hi ha cap element que permeti asseverar que el consorci European Investigative Collaborations ha obtingut la informació de forma il·lícita. Tampoc n’hi ha que les dades i documents procedeixen efectivament d’un atac contra el despatx Senn Ferrero”, recalca El Mundo, que recorda que el mateix jutge ja va adoptar “mesures invasives” dels drets dels periodistes en el cas del ‘petit Nicolás’.
