El Mapa de la Censura als Països Catalans impulsat per Mèdia.cat ha tancat l’any havent recollit 122 denúncies de casos o intents de censura, pressions, intimidacions o amenaces a la llibertat d’expressió, informació o premsa.

Els casos més comuns registrats són les pressions o intimidacions a professionals de la informació per evitar o dificultar la seva feina, i els periodistes gràfics són els que més sovint les han patit.

L’observatori crític dels mitjans destaca que l’altra “gran amenaça a la llibertat d’expressió” es produeix a les xarxes socials, i esmenta especialment el cas de l’anomenada Operació Aranya, que va provocat la detenció o judici d’almenys 13 internautes dels Països Catalans per delictes com “enaltiment del terrorisme” o “humiliació a les víctimes”.

El mapa classifica els casos segons set tipologies: Agressions i amenaces a periodistes; Persecució de blocaires, xarxes socials i periodisme ciutadà; Acomiadaments/precarietat laboral; Legislació o posicionaments de poders públics restrictius; Censures artístiques, acadèmiques o d’altres tipus; Querelles, detencions i persecució judicial/policial de periodistes i mitjans, i Censura o pressions a mitjans o periodistes.

Per territoris, Catalunya és on es concentren més denúncies (76), seguit del País Valencià (26), Mallorca (7) i Catalunya Nord (2). La resta de casos (11) pertanyen mesures legislatives d’àmbit espanyol, francès o europeu.

El mapa és un informe col·laboratiu que Mèdia.cat manté de forma permanent per tal de garantir un registre dels casos de violacions o amenaces a les llibertats d’expressió i informació. Amb tot, l’observatori recorda que “les formes de censura més habituals són també les més invisibles, com les que exerceixen les mateixes direccions dels mitjans, les pressions invisibles en formes de trucades o, fins i tot, l’autocensura dels mateixos periodistes”.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram