El diari El País va aplicar marcs interpretatius de l’anomenat “periodisme patriòtic” per cobrir l’actualitat del procés català durant l’octubre de 2017. Així ho detalla un estudi realitzat pels investigadors Lluís Mas, Frederic Guerrero, Xavier Ramon i l’alumni Laura Grande, del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, i publicat a la revista científica Political Economy of Communication, pertanyent a la International Association for Media and Communication Research (IAMCR).
Els autors afirmen que, durant l’octubre de 2017, El País va articular les notícies a l’entorn d’un ‘nosaltres’ unionista i un ‘ells’ independentista, i va aplicar els “sis frames característics del periodisme patriòtic”. En la part del ‘nosaltres’, el diari de Prisa va “sanejar” la violència policial, va “personalitzar” les víctimes unionistes i va “recontextualitzar” la informació desfavorable com a fake news, provinent en alguns casos de la “maquinària d’ingerència russa”. I en la part de l’‘ells’, El País va “ignorar” i “demonitzar” els independentistes amb insults i acusacions de feixisme, i va “equiparar” la capacitat de poder entre ambdues parts.
Els investigadors de la UPF assenyalen que és la primera ocasió en què es reporta l’aplicació del periodisme patriòtic en un afer intern sense amenaça real a la seguretat nacional i sense violència. Fins ara, remarquen, era un fenomen propi de la cobertura de guerres o amenaces terroristes internacionals.
Els autors consideren que aquesta una “troballa d’especial importància”, ja que El País és el diari en llengua espanyola de referència a nivell internacional i un pioner en l’aplicació de codis deontològics i altres instruments d’autoregulació periodística.
751 notícies publicades
El treball també destaca la “intensitat” de la cobertura que El País va fer del procés en un mes amb la publicació de 751 articles. Una xifra que queda lluny de 83 notícies que va dedicar al moviment #MeToo, que va esclatar durant aquell mateix octubre, o de les 54 publicades sobre la principal notícia de l’octubre de 2018, els escàndols d’assetjament a l’Església espanyola.
La investigació també indica que el 30% dels 751 articles publicats per El País sobre el procés català no eren d’actualitat, sinó articles d’opinió, infografies i galeries d’imatges, editorials o reportatges.
L’estudi dels investigadors de la UPF va en la línia de treballs similars en casos com el conflicte d’Ucraïna, en què part de la premsa occidental i determinats governs “van utilitzar les acusacions de fake news com a arma geopolítica i es van erigir com a salvaguardes de la veritat i de la democràcia”.
En el cas de la cobertura del procés català per part d’El País, els autors indiquen que les acusacions de fake news es van fer servir tant per “legitimar l’incompliment de les normes i valors ètics del periodisme” com per “defensar els interessos politico-econòmics del grup Prisa com a un dels conglomerats empresarials privilegiats arran del sistema establert després de la Transició espanyola”.
