El Tribunal Suprem (TS) ha desestimat un recurs de cassació, interposat per Ediciones Zeta el 2008, contra una sentència de l’Audiència Provincial de Madrid que la condemnava a indemnitzar amb 300.506,05 euros la cantant Marta Sánchez per incompliment de contracte després de la publicació, el 6 de juny del 1991, d’unes fotografies de la intèrpret nua. Inicialment, les imatges només havien d’aparèixer a la revista Interviú, però també van ser publicades pel desaparegut diari Claro.
El febrer de 2004, el Jutjat de Primera Instància número 14 de Madrid ja va condemnar a l’editora d’Interviú a pagar a Sánchez l’esmentada quantitat, a més dels interessos legals generats des de la presentació de la demanda i les costes del procés.
Aleshores, Ediciones Zeta va interposar recurs d’apel·lació, però l’Audiència Provincial de Madrid, el juny del 2006, va confirmar la decisió del jutjat de Madrid. Ara, el TS ha desestimat un recurs de cassació que va interposar Zeta contra la decisió de l’Audiència Provincial.
En els seus fonaments de dret es recorda que, el 16 de maig de 1991, Ediciones Zeta i Marta Sánchez van subscriure un contracte pel qual la intèrpret, a canvi del pagament d’un preu, autoritzava la publicació d’un reportatge fotogràfic nua a Interviú.
A més, el TS recorda que, en l’estipulació tercera del contracte, es va pactar la clàusula segons la qual la publicació de qualsevol fotografia del reportatge que no fos prèviament aprovada per Sánchez o la divulgació de les imatges en un altre mitjà que no fos Interviú obligaria Zeta a indemnitzar la cantant per dany a la seva imatge i intimitat.
Seguint el contracte, Sánchez va posar nua i va donar el seu vistiplau a diverses imatges que van ser publicades a la capçalera el 6 de juny de 1991. Tanmateix, a la portada del número 60 del diari Claro de Madrid, editat per Silex Media, el mateix dia va aparèixer publicada una de les fotografies del reportatge fotogràfic.
Per això, la cantant va demandar el pagament de la clàusula penal pactada, mentre que Ediciones Zeta es va oposar perquè no existia, segons la seva opinió, incompliment del pactat. En la seva defensa, l’editora va manifestar que no va facilitar cap fotografia ni al Claro ni a cap mitjà de comunicació.
Tot i així, el TS recorda que en la sentència de primera instància s’assenyalava que la divulgació de les imatges per part de Claro, es produeix, perquè Zeta li lliura un exemplar d’Interviú “sabent el que passaria”, per “obtenir així major reclam o propaganda”, o per “una falta de diligència”.
