Foto: Miquel Millan / Diputació de Girona
L’Auditori de Girona va acollir dijous al vespre el lliurament de la 16a edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local, atorgats per la Diputació de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Enguany, el guardó al millor treball en premsa ha estat per a Gemma Busquets Ros per Elles als ajuntaments. Pioneres de la política local, publicat a la Revista de Girona, del qual el jurat afirma que és “un gran treball de recerca sobre la història d’unes dones que durant molts anys van ser invisibilitzades i oblidades”.
El Premi Miquel Diumé al millor treball en ràdio s’ha concedit a Carme Martínez Palomé per la sèrie de reportatges Obligades a casar-se, emesos a Ràdio Girona – SER Catalunya, dels quals es valora que tracten “amb molta cura un tema tan delicat com el del matrimoni forçat”.
Per la seva part, en la categoria de televisió s’ha guardonat Marc Faro, Sandra Rierola, Teresa Ibars, Laia Manresa, Carles Señalada, Anna Teixidor i Joan Torrents pel documental Murs de silenci. Gran Escala 2000, emès a 3Cat. El jurat destaca que el treball, “amb una bona execució, actualitza un tema que mostra una realitat molt crua i dona veu a les víctimes”.
El premi al millor projecte de comunicació periodística s’ha atorgat a Lluís Manyoses Fariñas, Núria Gari Miró, Núria Mayà Mesegué i Jaume Bertranpetit Busquets per Retrats de vida. El veredicte indica que es tracta d’un “projecte molt ambiciós que vol generar un arxiu visual que reculli la memòria oral de la vall de Camprodon”.
En aquesta edició, el guardó a la millor fotografia de premsa s’ha concedit ex aequo. Per una banda, a David Aparicio per Dana, publicada al Diari de Girona, una fotografia “molt ben resolta que ha organitzat el caos per fer més efectiu el missatge”, i que “expressa una situació terrible en una composició perfecta”. I per l’altra, a Glòria Sánchez per Revolta pagesa (no publicada), per “la força de la fotografia i de la mateixa acció, amb un enquadrament que convida l’espectador a ser part de l’esdeveniment”.
Pel que fa al premi a la millor informació digital, el guanyador ha estat Josep Lluís Vidal Torres per Vescomtat de Cabrera, la força d’un territori, una sèrie de pòdcasts publicats a Marina360.cat, dels quals es destaca que “posen en valor el patrimoni històric i cultural del territori de manera divulgativa”.
Finalment, com a iniciativa de comunicació institucional s’ha distingit Rosa Andreu, Jordi Moragas i Laura Llunell per 85 anys del bombardeig a Sant Hilari. El veredicte apunta que és un treball per a l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm que “recupera la memòria històrica i la preserva a través de la memòria oral, i que dona visibilitat a uns fets històrics impossibles de difondre si no és a través d’aquest mitjà”.
Totes les categories estan dotades amb 1.000 euros, llevat del premi al millor projecte de comunicació periodística, amb 2.000 euros.
El jurat dels 16ns Premis Carles Rahola estava integrat pel llibreter i comunicador Guillem Terribas (president); Joan Maria Morros, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Ramon Girona, vicedegà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona; Jordi Grau, president de la Demarcació de Girona del CPC; Sílvia Omedes, fundadora i directora de Photographic Social Vision; els periodistes Pep Prieto i Magda Gregori, i Jordi Prat, tècnic de comunicació i protocol de la Diputació de Girona.
Beca Carles Rahola
L’onzena edició de la Beca dels Premis Carles Rahola se l’ha endut Ariadna González Casado amb Els mitjans de comunicació digitals locals i els joves a les comarques gironines: estratègies, participació i sostenibilitat econòmica, per ser un “treball sòlid, que genera coneixement i ofereix una sistematització de la informació de qualitat i interès”.
El jurat considera que un dels reptes que afronten actualment els mitjans de comunicació és “com apropar-se a les persones joves, com fer que consumeixin la informació dels mitjans”, i destaca que el treball guanyador “indagarà” en aquesta qüestió, ja que fa una “especial incidència en les noves tecnologies aplicades al consum i la percepció dels joves”. A més, remarca que la metodologia que proposa el treball és “molt detallada i completa”.
La beca es dirigeix a projectes de recerca en l’àmbit de la història del periodisme a les comarques gironines o d’assaig sobre la comunicació local i comarcal. Dotada amb 3.000 euros, està convocada per l’Ajuntament de Girona amb la col·laboració del Col·legi i la Diputació.
