Alguns dels concentrats a la plaça de Catalunya (foto: Pau Cortina / ACN).
Uns 200 periodistes i professionals de la imatge s’han concentrat aquest dimarts a la plaça de Catalunya de Barcelona per denunciar les agressions que el col·lectiu ha patit els darrers dies en la cobertura de les protestes contra la sentència del procés del Tribunal Suprem, i reclamar que s’aturin.
En la concentració s’ha fet la lectura del manifest Sense periodisme no hi ha democràcia, al qual s’han adherit nombroses entitats, organitzacions i col·lectius professionals, a més de mitjans.
Els signants assenyalen que la seixantena d’informadors damnificats comptabilitzats és “absolutament intolerable”. Tot i rebutjar totes les agressions “vinguin d’on vinguin”, el text remarca que aquestes “són especialment greus quan provenen de servidors públics”. Per això, es reprova l’actuació dels Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional, causants de la majoria d’agressions, i es reclama a la Conselleria i el Ministeri d’Interior que s’investiguin els fets i es depurin responsabilitats.
“L’arbitrarietat de moltes accions policials fa pensar que aquestes agressions tenen com a objectiu intimidar els i les periodistes per allunyar-los dels llocs on es produeixen els fets i evitar testimonis dels abusos que puguin cometre”, denuncia el manifest, que dedica un capítol especial a la detenció “totalment inadmissible” del fotoperiodista Albert García tant per les formes com per el fons.
El text també demana al conjunt de la ciutadania i als participants en manifestacions i protestes que es respecti la feina dels periodistes. “Entenem que pot haver-hi persones molestes per la línia informativa d’alguns mitjans de comunicació. Aquesta línia no la decideixen els professionals que són a peu de carrer cobrint la realitat”, assenyala, tot recordant que es poden adreçar queixes al Consell de la Informació de Catalunya i al Consell de l’Audiovisual de Catalunya. “La indignació que puguin sentir no la poden dirigir contra els treballadors dels mitjans que cobreixen els esdeveniments”, rebla.
Els signants puntualitzen que el manifest va “molt més enllà d’una reivindicació corporativista”, ja que també és “un crit d’alarma davant d’un deteriorament de la llibertat d’expressió i de la llibertat de premsa”.
