Els treballadors del doblatge porten quatre anys sense un marc legal propi que els empari: l’1 de gener de 2014 va expirar el segon conveni col·lectiu del sector a Catalunya després d’esgotar totes les pròrrogues. La patronal i els representants dels treballadors (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, CCOO i UGT) porten vuit anys negociant un nou conveni sense èxit.

El maig de 2017, l’AADPC va denunciar els 13 estudis de doblatge més representatius davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, als quals acusa d’haver “aprofitat la desprotecció i la indefensió” dels professionals que treballen sense conveni col·lectiu (actors, directors, ajustadors i ajudants de direcció) per “abaratir costos mitjançant diverses i reiterades irregularitats”.

L’Associació denuncia que les condicions laborals cada cop són més “precàries”: contractes verbals; pagament de nòmines a 45 o 90 dies; altes a la Seguretat Social per menys dies dels treballats, o que no s’hi ajusten; evitar la contractació obligant els actors de doblatge a facturar; més càrrega de treballa amb sous més baixos que quan hi havia conveni col·lectiu; i nòmines on no es detallen els conceptes, dificultant el control de si el salari està ben abonat.