Els informatius de TV3 van ser els que van recollir més diversitat de veus polítiques, segons un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya que analitza l’observança del pluralisme polític de cinc mitjans catalans de març a agost de 2020. En concret, els informatius de TV3 van donar temps de paraula a 35 agrupacions polítiques; RAC1 a 32; Catalunya Ràdio a 31; TVE Catalunya a 26, i betevé a 21.
El CAC assenyala que cal tenir en compte que TV3 va ser el mitjà de la mostra que va emetre més temps d’informació en termes absoluts, entre els informatius diaris i la resta d’espais amb presència de persones polítiques.
L’impacte informatiu de la pandèmia de Covid-19 durant el període març-agost del 2020 es va traduir en un creixement molt significatiu de la presència relativa de les veus governamentals que, a diferència d’altres períodes, va esdevenir àmpliament majoritària a tots els mitjans analitzats, explica l’ens regulador.
El ple del CAC ha aprovat l’informe amb els vots favorables del president Roger Loppacher, Yvonne Griley i Carme Figueras (en aquest últim cas amb un vot concurrent), i el contrari de Daniel Sirera.
Informació política
L’informe conclou que els quatre mitjans d’àmbit català van coincidir a situar, en aquest ordre, els executius català i estatal, i el conjunt de governs locals catalans (excepte Barcelona) com les tres agrupacions polítiques amb més temps de paraula. Per la seva part, betevé va situar primer l’executiu municipal de Barcelona (amb un 40,8% del temps de paraula).
El Govern de Catalunya va registrar gairebé una tercera part del temps de paraula en tots els casos (30,4% a TV3 i a TVE Catalunya, 32,3% a betevé, 33,4% a Catalunya Ràdio i 33,9% a RAC1).
El Govern de l’Estat es va tenir el 21,1% de temps de paraula a TV3; el 21,3% a TVE Catalunya; el 26,4% a Catalunya Ràdio; el 26,9% a RAC1, i el 17,4% a betevé.
Pel que fa als partits, els quatre mitjans amb cobertura catalana van situar en primera posició ERC: el 5,7% a TV3; el 4,7% tant a TVE Catalunya com a RAC1, i el 4,3% a Catalunya Ràdio. El segon partit en temps de paraula va ser el PP en tres dels mitjans: 3,9% a TV3; 3,3% a RAC1, i 2,6% a Catalunya Ràdio. En el cas de TVE Catalunya, el segon partit va ser C’s amb un 4,6%.
En un context informatiu marcat per la pandèmia de la Covid-19, la presència relativa de les entitats vinculades al debat polític es va situar en l’1% a TV3; l’1,1% a Catalunya Ràdio; l’1,2% a RAC1; l’1% a betevé, i el 0,3% a TVE Catalunya. Òmnium Cultural i l’ANC van ser les dues úniques entitats amb presència a la mostra dels cinc mitjans analitzats.
Informació parlamentària
Pel que fa a les informacions relacionades amb el Parlament de Catalunya, tots els mitjans analitzats van donar veu als set grups i subgrups de l’hemicicle. Ciutadans és el que va aglutinar més temps de paraula a TVE Catalunya (32,1%) i TV3 (24,2%); i ERC a Catalunya Ràdio (23,8%) i RAC1 (22,5%).
Pel que fa a les Corts Generals, el ventall més ampli de grups parlamentaris es va trobar a TV3 i a Catalunya Ràdio, que van donar veu als deu grups existents. Per la seva banda, RAC1 va donar veu a nou grups i TVE Catalunya a vuit.
Entrevistes i debats
De març a agost de 2020, TV3 i Catalunya Ràdio van ser els mitjans que van programar més entrevistes a actors polítics, 411 i 384 respectivament, i alhora van ser els que més diversitat de veus van registrar, amb 32 i 26 agrupacions diferents. Els segueixen, amb un nombre inferior, el 3/24, amb 236 entrevistes a 21 agrupacions, i RAC1, amb 227 de 18 agrupacions diferents. betevé i TVE Catalunya van emetre el nombre més baix, 95 i 11 respectivament, realitzades a 11 veus diferents en cada un dels dos mitjans.
Pel que fa a l’apartat específic de governs, el de Catalunya és qui va tenir el nombre més alt d’entrevistes a TV3 (34,5% del total a actors polítics), al 3/24 (41,1%), a Catalunya Ràdio (36,7%) i a RAC1 (41,9%).
Pel que fa a l’apartat específic de les formacions polítiques, els mitjans de la CCMA i RAC1 van coincidir a atribuir a tres forces polítiques el nombre més elevat d’entrevistes: Junts per Catalunya amb PDeCAT; ERC; i Catalunya en Comú amb Guanyem Badalona en Comú i Podem. TVE Catalunya en va registrar dues a JxCat amb PDeCAT i a PSC+PSOE amb Units per Avançar, i una més a cadascuna de les forces amb representació al Parlament.
Per la seva part, betevé va emetre tres entrevistes a regidores i regidors de cada una de les formacions que configuren l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona (BCN pel Canvi, C’s, ERC, JxCat i PP) i una més a l’anterior alcalde de la ciutat (PDeCAT).
En el període analitzat pel CAC es van emetre un total de 13 debats amb participació d’actors polítics, dels quals onze a Catalunya Ràdio i dos a TV3. De la mateixa manera que en el conjunt de la informació analitzada, la majoria dels debats (vuit) es van ocupar de la pandèmia de Covid-19.
Retransmissions i connexions
Pel que fa al seguiment d’esdeveniments d’actualitat política per mitjà de retransmissions i connexions, el canal de notícies 3/24 va ser el mitjà que va hi dedicar més hores, amb prop de 365. betevé, amb 205 hores, i TV3, amb 115, van ser les següents cadenes que més van utilitzar aquest recurs. Les emissores de ràdio, per la seva banda, hi van dedicar menys temps: Catalunya Ràdio 77 hores i RAC1 49 hores. Les emissions de TVE Catalunya van dedicar menys d’una hora a aquest format.
Tertúlies i seccions d’opinió
L’informe constata que la situació provocada per la pandèmia va modificar l’oferta de les tertúlies i les seccions d’opinió, sobretot en les televisions. En molts casos, per evitar la coincidència de diverses persones en un plató, es van suprimir tertúlies o es van reconvertir en espais d’opinió unipersonals sovint de forma telemàtica.
En aquest context, van ser Catalunya Ràdio i RAC1 els mitjans amb més tertúlies d’anàlisi de l’actualitat política (308 i 273, respectivament). TV3, per la seva banda, en va emetre 213, i el 3/24 131. El nombre de tertúlies d’actualitat política durant el semestre a betevé va ser de 28 i a TVE Catalunya de 12.
En relació amb les persones que hi van participar analitzant l’actualitat política, Catalunya Ràdio va donar veu a 172 persones diferents; TV3 a 149; RAC1 a 128, i el 3/24 a 102. TVE Catalunya i betevé van incloure una vintena de persones diferents cadascuna.
Pel que fa a seccions d’opinió dels mitjans analitzats, TV3 va ser el que va incloure en els programes magazins i altres informatius més participacions en espais d’opinió (524), amb 57 persones diferents. Catalunya Ràdio va emetre 194 participacions de 8 persones diferents, i el canal 3/24 163 de 39 persones.
Presència de les dones polítiques
Entre març i agost de 2020, les dones polítiques van tenir una presència inferior a la dels homes polítics en tots els mitjans i formats analitzats, excepte en els dos debats emesos a TV3 (75%).
En els informatius diaris, el temps de paraula de les dones va fluctuar entre el 41,2% de betevé i el 31,8% de TV3. En el cas de les entrevistes, la intervenció de dones polítiques es va moure entre el 39,8% del 3/24 i el 34,4% de RAC1.
En el període analitzat, només TV3 i Catalunya Ràdio van emetre debats amb presència d’actors polítics. A TV3, en els dos debats emesos s’hi va registrar un percentatge del 75% de dones polítiques (cal precisar que van ser tres dones sobre un total de quatre participants polítics). A Catalunya Ràdio, la presència de les dones va ser d’un terç (31,8%), sobre un total de 22 participacions polítiques.
La presència de dones en les tertúlies d’actualitat política es va aproximar a la paritat en cinc mitjans de la mostra: el 46,4% a betevé; el 45,1% a Catalunya Ràdio; el 45% al 3/24; el 43,9% a TV3 i el 40,5% a TVE Catalunya. Per la seva part, a RAC1 les dones van representar el 35,4% d’intervencions.
