El Parlament Europeu va aprovar aquest dimarts un informe que proposa establir un sistema de control anual sobre els canvis en les normes dels estats membres que regulin els mitjans de comunicació i que demana garantir la independència dels periodistes; estudiar l’impacte de la crisi en les condicions de treball del sector, i revisar la Directiva de serveis audiovisuals per preservar la llibertat de premsa i el pluralisme.
L’informe, presentat per la lliberal romanesa Renate Weber, va ser aprovat per 539 vots a favor, 70 en contra i 78 abstencions. Dels 70 vots contraris, 35 eren de membres del Partit Popular Europeu, dels quals 15 van ser eurodiputats espanyols. Només tres representants de la delegació estatal del PP van votar a favor de l’informe i un s’hi va abstenir. La majoria d’eurodiputats del PPE, 178, va recolzar el document.
El PP argumenta la seva oposició perquè, diu, la petició és una “ingerència”, i considera que ja hi ha prou òrgans reguladors per garantir la llibertat de premsa i no en cal un de nou. Els eurodiputats d’altres formacions de l’Estat, entre ells els representants dels partits catalans, van votar a favor de l’informe.
Es demana garantir la independència dels periodistes
El text aprovat per l’Eurocambra destaca la “importància i urgència” de supervisar anualment el grau de llibertat dels mitjans i el pluralisme. Per això apunta que s’hauria de preveure, per part del mateix sector, l’establiment d’una autoritat reguladora independent amb capacitat sancionadora que tracti les queixes sobre la premsa basant-se en criteris professionals i codis ètics.
El document també exigeix garantir la independència dels periodistes, tant de les pressions internes dels editors o propietaris dels mitjans com de les externes de grups de pressió polítics o econòmics. A més, es demana als estats membres que recolzin el periodisme d’investigació perquè “contribueix a controlar la democràcia i a revelar irregularitats i delictes”.
Sobre la crisi i la precarietat en el sector, el text aprovat insta a la Comissió a realitzar un estudi sobre els seus efectes, i recorda que els estats membres “han de vetllar” perquè les condicions laborals dels periodistes compleixin les disposicions de la Carta Social Europea. En aquest sentit, destaca la importància que els professional disposin de convenis col·lectius.
Incloure normes sobre transparència i titularitat dels mitjans
A banda, l’informe de Weber proposa ampliar l’àmbit d’aplicació de la Directiva de serveis audiovisuals per establir uns estàndards mínims de protecció dels drets fonamentals a la llibertat d’expressió i informació, la llibertat de premsa i el pluralisme informatiu. La modificació hauria d’incloure normes sobre transparència i titularitat dels mitjans, la seva concentració i conflictes d’interès. A més, apunta que s’hauria d’assegurar el pluralisme polític i la inclusió de diferents opinions i punts de vista en els espais informatius, “particularment en èpoques d’eleccions i referèndums”.
Finalment, el text estableix que els càrrecs directius dels mitjans públics, els consells informatius i els seus òrgans reguladors han de ser seleccionats “sota els principis de mèrit i experiència, i no en virtut de criteris polítics”. A més, demana als estats membres que s’introdueixin garanties per “salvaguardar la independència d’aquests òrgans contra qualsevol influència política”.
