Sigui quin sigui el mitjà local, la proximitat i el vincle social són el seu atractiu principal. L’àrea de difusió, a priori d’economia específica ben definida, i el contingut, dedicat generalment al territori, representen les seves característiques, a diferents nivells i segons cada mitjà. Aquestes nocions, naturalment, evolucionen. A través dels seus estudis sobre premsa, ràdio i televisió, organismes com els observatoris de comunicació InCom-UAB (Catalunya) o Behategia (Euskadi-Navarra) pinten un retrat d’aquests mitjans tan arrelats al territori.

Quan parlem de mitjans de comunicació a nivell “local” no sempre és fàcil extreure de tots un significat senzill i compartit. Des d’un punt de vista internacional, el local s’aplica a l’escala d’un país! Aquí, per a alguns, s’aconsegueix una oposició de vegades caricatural entre Barcelona i les demarcacions. La distinció sembla de vegades més significativa entre àrees urbanes i grans ciutats, d’una banda, i zones rurals, de l’altra. Tanmateix, no reflecteix la complexitat i la diversitat de les dimensions de l’hàbitat respecte d’un espectador, d’un oient o d’un lector.

Els mitjans locals inclouen premsa escrita de pagament i gratuïta, estacions de ràdio comunitàries i editors de programes locals, independents o nacionals. Es tracta, naturalment, d’actors de servei públic, però també experiments fruit d’emprenedors forjats a les facultats catalanes.

Les noves tecnologies i les necessitats econòmiques canvien la relació local i nacional. A Espanya, per exemple, i en general, avui la frontera entre el local i el nacional tendeix a desaparèixer: d’una banda les xarxes nacionals desenvolupen les seves variacions locals i, d’altra banda, els actors locals intenten organitzar-se en xarxes. En canvi, en territoris on el sentiment de país és molt fort –com és el cas de Catalunya, Navarra i Euskadi– la informació de proximitat no recula ni fa cap temptativa de diluir-se, ben al contrari, les seves arrels aixequen mitjans locals i comarcals forts i competitius. Els nacionals i els locals no s’oposen, conviuen i fins i tot comparteixen audiència. Els seus mons estan units pel periodisme i convergeixen com a divulgadors de la informació, però les seves branques donen fruits diferents.

Cert que les tecnologies obren cada cop més accés a tots els mitjans i editors, independentment de la ubicació, amb una lògica de plataformes, i que els mercats publicitaris també són complementaris amb l’orientació geogràfica a diverses ciutats i comarques. Però és cert també que el model de negoci del mitjà local difereix del nacional, detall que reiteradament obvien els grans empresaris de la informació.

Així es desenvolupen alguns models provats. Per exemple, les marques o entitats amb dimensió i història local estan associades a entitats professionals o semiprofessionals, promovent sinergies sobre contingut i possiblement en publicitat. Aquest és el cas dels mitjans aixoplugats per l’AMIC, l’ACPC, La Xarxa, l’AMP, l’ACR… a Catalunya, o Hekimen i Tokikom a Euskadi i Navarra, respectivament.

Preparar el futur

El gran repte dels mitjans de proximitat és assegurar el seu lloc en l’immediat futur. D’aquí la idea de Mediàtic Marketing Communications, a través del seu àmbit d’estratègia, proposant a l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) la realització d’un Congrés Interpirinenc amb la voluntat d’establir una plataforma d’interrelació i comunicació periodística entre mitjans de proximitat i els seus professionals d’ambdues parts de la serralada, obeint al fet que els Pirineus configuren una unitat geogràfica coherent, a cavall entre Andorra, Aragó, Catalunya, Euskadi, Navarra, Occitània-Pirineus Mediterranis i Aquitània-Euskadi-Navarra. Una unitat geogràfica que comporta cohesió cultural dins de la diversitat específica de cada zona que es manifesta en història, intercanvis poblacionals, ecologia, sistema geogràfic comú, xarxa de transport interconnectada, xarxa d’assistència sanitària solidària, relacions comercials i turístiques… i un notable volum de mitjans de comunicació, molts dels quals específics d’aquesta serralada.

És en funció d’aquesta diversitat dins de la unitat que l’AMIC s’uneix a Mediàtic per tal d’establir un congrés d’intercomunicació periodística que permeti trobades professionals entre mitjans de comunicació, periodistes i educadors del sector comunicacional per investigar sobre els mitjans de proximitat, estudiar i proposar experiències, intercanviar-les, generar projectes i intervenir com a interlocutor davant de les autoritats europees en matèria de regions (Comitè Europeu de les Regions-CDR, Euroregió Pirineus Mediterrània, Eurorégion Nouvelle Aquitaine-Euskadi-Navarre, etc.).

A l’organització del Congrés s’hi han sumat les associacions basco-navarreses Hekimen i Tokikom, tot sota la coordinació de Josep Ritort (AMIC), Estanis Alcover i Martí i Jordi Alcover Quílez (Mediàtic), Igor Astibia (Hekimen) i els doctors en Comunicació Carmina Crusafont, Antoni Maria Piqué i Carles Pont. Hi participen Behategia, Tokikom i InCom-UAB, amb la col·laboració de l’Obra Social ‘la Caixa’, Naturgy i Fundació puntCAT, més el suport de la Generalitat de Catalunya, els governs d’Euskadi i Navarra, i les diputacions de Guipúscoa i Lleida, entre d’altres.

Per posar en pràctica aquesta proposta es posa damunt la taula la creació d’una plataforma que, més endavant, si l’èxit acompanya i es creu oportú, podria esdevenir una entitat jurídica. Per al primer esdeveniment s’escull La Seu d’Urgell com a ciutat per acollir els dies 24 i 25 d’octubre de 2019 el I Congrés Interpirinenc de Mitjans de Proximitat. Potser fora possible que en el futur aquesta iniciativa fos itinerant, de manera bianual, sempre que les associacions foranes ara implicades decidissin que el CIMP fos acollit per alguna de les nacions, regions o comunitats esmentades.

Es parteix de la necessitat de generar una forta dinàmica encaminada a posar en marxa la iniciativa. El Congrés (CIMP) serà un punt de trobada d’editors i professionals de mitjans de proximitat, periodistes i corresponsals d’ambdues serralades del Pirineu, amb la finalitat de compartir experiències i reflexionar sobre el seu present i futur, i posar en relleu la importància de tenir mitjans de proximitat per consolidar l’espai comunicatiu interregional dels Pirineus.

Detalls del CIMP

Sobre la base d’un pilar anomenat periodisme de proximitat, en surten cinc braços:

  1. La funció social dels mitjans de proximitat – Esdevenir especialista en la meva comunitat i ser un dinamitzador social (periodisme de servei a la comunitat). Creació de comunitats i garantia del pluralisme i la diversitat (garants de la qualitat democràtica).
  2. Les mètriques aplicades als mitjans de proximitat – Principals eines i indicadors més adequats.
  3. El model de negoci – Són realitats petites, empresarials o d’entitats. Els petits són una barreja de projecte empresarial i associatiu. Necessitats específiques de formació.
  4. Promoció de la llengua – Normalització i reconeixement dels mitjans de proximitat.
  5. El paper del finançament públic – Polítiques públiques i accions de suport governamental.

Les ponències i activitats del Congrés seran una oportunitat per conèixer què està passant al món dels mitjans de proximitat i mostrar les oportunitats que oferiran les noves tecnologies per desenvolupar nous models de negoci i dinamitzar les comunitats properes. I al mateix temps seran una eina de debat per contribuir a construir un espai propi de comunicació.

El Congrés tindrà una mirada cap al futur perquè tant l’AMIC com Mediàtic estan convençuts que els mitjans seran un canal bàsic per connectar, debatre i trobar-se amb els joves, els diferents talents, les iniciatives diverses… que s’impulsen arreu del territori. Amb l’afegit que aquests mitjans han d’esdevenir una plataforma que contribueixi a generar sinergies i compartir experiències que millorin el potencial econòmic, professional i social de tots ells. En definitiva, serà un esdeveniment per a professionals de la informació i comunicació que creuen que fer “periodisme és innovar”, que volen gaudir d’uns mitjans d’informació propis amb més capacitat informativa i amb les capacitats necessàries per construir un discurs de proximitat i clarament pirinenc.

Entre les diferents ponències anunciades, destaquen La importància dels Pirineus: una radiografia dels seus mitjans de proximitat, a càrrec de Ramon Salaverría; Com es dinamitzen els espais mediàtics amb llengües pròpies?, presentada per l’observatori de la comunicació Behategia, i Casos pràctics sobre model de negoci, tecnologia i comunitats, amb la participació de L’Indépendant i Diario del Alto Aragón.

Cal destacar també La col·laboració entre mitjans: BBC+premsa local, per Matthew Barraclough; Els ajuts públics als mitjans en llengua pròpia: una peça important de l’ecosistema, una taula rodona on es presentarà el nou model del País Basc i exemples d’altres territoris; o Conèixer l’audiència: les claus per crear comunitats, una taula rodona amb la participació de mitjans locals de Catalunya, Euskadi, Occitània i Andorra. I no hi faltaran les Tendències internacionals en el disseny de la premsa de proximitat: les claus en l’escenari digital.

Tot el contingut prové dels suggeriments d’empresaris de la informació, investigadors i cronistes dels models de mitjans de proximitat que responien a les preguntes dels organitzadors. Com renovar els modes de tractament de la informació, els formats periodístics i els angles d’enfocament? Com destacar davant d’un canvi de lectura i una major competència? Conèixer les novetats sota la influència del digital durant els últims deu anys i oferir una posició d’elecció per observar aquestes tendències des d’un panorama imprescindible per comprendre el present i el futur de la informació, especialment local.

En resum, estem davant d’una molt bona notícia. Un Congrés Interpirinenc que ha d’oferir també, com a plat fort, la identificació dels punts clau de les transformacions que les xarxes socials han generat en l’àmbit de la informació, singularment la política. La seva consolidació està portant un nou entorn comunicatiu més híbrid i una lògica basada en nous principis i criteris de funcionament que afecten la totalitat del procés informatiu. Els organitzadors confien que l’esdeveniment ofereixi una aproximació solvent dels reptes pendents de futur.

Naturalment, el Congrés tindrà també debats, tallers i sessions de networking d’empreses de comunicació, professionals i proveïdors.

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.

 

Article publicat en el número de tardor 2019 de la revista Comunicació 21.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram