L’estudi Anàlisi de la credibilitat de la informació política en l’entorn digital (Facebook, WhatsApp, premsa digital i televisió), realitzat per la Càtedra Ideograma-UPF de Comunicació Política i Democràcia, conclou que els mitjans tradicionals conserven una major credibilitat que els nous canals de comunicació.
En concret, la informació en format televisiu és la que genera més credibilitat (4,03 sobre 5), seguit de la premsa digital (3,54), Facebook (3) i WhatsApp (2,38). Els autors destaquen que la notícia televisiva és un 70% més creïble que la rebuda en WhatsApp, mentre que en premsa digital ho és un 50% més.
La investigació també indica que la tendència a compartir notícies és proporcional als nivells de credibilitat. Així doncs, hi ha més predisposició a compartir informacions televisives i de premsa digital que de WhatsApp i Facebook. Dit d’altra manera, els enquestats es mostren menys predisposats a compartir aquelles notícies a les quals atorguen un grau de credibilitat més baix.
L’estudi es basa en una enquesta a 1.664 persones majors de 18 anys d’arreu de l’Estat realitzada el passat febrer.
Incidència segons edat i gènere
L’anàlisi indica que hi ha una correlació “significativa, tot i que no molt alta”, entre l’edat dels enquestats i la credibilitat que atorguen a les informacions polítiques. Més concretament, les persones de més edat tendeixen a donar més confiança a la informació en l’entorn digital i es mostren més predisposades a compartir-la. Els joves, doncs, són més cauts a l’hora de viralitzar notícies, especialment les rebudes en format Facebook i WhatsApp.
La investigació també conclou que les dones atorguen una major credibilitat a les informacions en formats tradicionals que els homes, i per tant també mostren més predisposades a compartir-les. Quant a les notícies en format Facebook o WhatsApp, les diferències no són
Finalment, l’estudi també mostra que, en termes generals, l’interès dels enquestats en la temàtica d’una informació afecta a l’alça la credibilitat que li atorguen i són més susceptibles de compartir-la. En conseqüència, com més interès per un tema, menor capacitat crítica, segons els autors.
“L’estudi ens ha permès comprovar que, tot i que hi ha un relat que parla del ‘boom’ de les noves eines digitals, el cert és que els mitjans tradicionals se segueixen considerant els més creïbles a l’hora d’informar-se, també en aquests entorns”, assenyala Carles Pont, professor del Departament de Comunicació de la UPF i director de la Càtedra.
“És necessari qualsevol element que ens permeti entendre quin efecte estan tenint eines com WhatsApp o Facebook, especialment en aquells casos que poden resultar perjudicials per a la pròpia democràcia, com en el cas de la difusió de fake news”, assenyala respecte a l’actual context electoral Antoni Gutiérrez-Rubí, director i fundador de la consultora Ideograma.
Per la seva banda, Reinald Besalú, un dels autors de la investigació, apunta que “la capacitat crítica és l’element clau quan valorem la credibilitat d’una informació, i aquesta està determinada per factors com l’edat, el nivell d’estudis o l’interès personal en la notícia”.
