Xavier Trias, Ada Colau, Ernest Maragall i Jaume Collboni, en el debat de TV3 (foto: CCMA).
Els mitjans catalans van cobrir la campanya de les eleccions municipals del 28 de maig donant prioritat a les candidatures de la ciutat de Barcelona, amb informacions que van suposar percentatges superiors al 75% del temps de notícia total. Així ho indica l’informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya sobre la cobertura mediàtica dels comicis. L’ens regulador considera que aquest alt percentatge dedicat a la capital catalana és excessiu.
Una altra conclusió destacable és que, en les televisions estatals, la informació va quedar acaparada pels dos principals partits, i es va posar l’accent informatiu en qüestions alienes al seguiment estricte de la campanya, com ara les presumptes irregularitats en el vot per correu i les llistes electorals d’EH Bildu.
“Cal ampliar la mirada més enllà de Barcelona, atès que l’alt percentatge de concentració de la informació en la capital catalana, entre el 75 i el 88%, mostra una cobertura poc representativa de la realitat del conjunt del país”, assenyala la consellera del CAC Laura Pinyol sobre la primera conclusió.
Tanmateix, Pinyol afegeix que “també cal felicitar-se pels mitjans que advoquen per una cobertura més àmplia i representativa, especialment Catalunya Ràdio, que repassa les particularitats de més d’un centenar de municipis, inclòs, per exemple, Ripoll”.
Per la seva part, el conseller Enric Casas diu que els mitjans estatals “han convertit les eleccions municipals i autonòmiques en un duel presidencialista entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, en detriment de les propostes electorals de les diferents candidatures. Amb l’element afegit que cap dels dos era candidat, la qual cosa desvirtua encara més el sentit de la cobertura de la campanya”.
Segons Casas, “aquesta simplificació del debat té conseqüències que afecten la qualitat de la informació sobre les eleccions perquè es destaquen qüestions tangencials”, i retreu que algunes televisions “dediquen molts minuts a un anecdotari de campanya que banalitza la política”.
Principals dades
L’informe El seguiment informatiu de les eleccions, a la televisió i a la ràdio, durant el període de campanya electoral (del 12 al 26 de maig del 2023) analitza TV3, Catalunya Ràdio, TVE Catalunya, La 1, betevé, RAC1, SER Barcelona, Antena 3 i Telecinco.
En el cas de les televisions i ràdios catalanes, hi va haver una coincidència en fer prevaldre les candidatures de la ciutat de Barcelona. En concret, TV3 va dedicar el 78,7% del temps total de notícia a la capital catalana, mentre que Catalunya Ràdio ho va fer el 80,4%.
El CAC indica que, tanmateix, els dos mitjans van tenir com a característica diferencial el fet d’adoptar una perspectiva local, ja que van informar sobre les candidatures de 100 municipis. Aquest enfocament va ser afavorit pels programes informatius Telenotícies comarques de TV3 i Catalunya al dia de Catalunya Informació, mitjançant l’emissió de petits reportatges sobre municipis concrets.
Per la seva part, TVE Catalunya va donar un 81,1% del temps total a les candidatures de la ciutat de Barcelona. En aquest cas, també s’apunta que va fer una cobertura lligada al territori, ja que nou de cada deu peces van ser sobre les candidatures de municipis concrets.
Pel que fa a les dues ràdios catalanes analitzades, RAC1 va dedicar a les candidatures de la capital catalana el 74,9% del temps i SER Barcelona el 88,3%.
Per la seva part, betevé, com a mitjà de Barcelona, va tenir com a eix central de la seva cobertura el seguiment de la campanya electoral de les candidatures. La televisió local és el mitjà que més temps va dedicar-hi tant en termes absoluts com relatius.
L’informe del CAC constata que les dues televisions estatals privades analitzades, tot i que cobrien uns comicis municipals i també alguns d’autonòmics, no van al·ludir a territoris concrets, sinó que van abordar temes de debat polític d’àmbit estatal, amb una polarització molt marcada entre PSOE i PP.
Així, Antena 3 va dedicar a les eleccions un 34,1% del temps total dels informatius, i un 29,9% d’aquesta cobertura electoral va ser per a les campanyes de les diferents candidatures. El CAC remarca que la particularitat és que la cobertura va estar fortament polaritzada entre els dos principals partits: el PP es va emportar el 38,5% del temps de notícia i el PSOE el 33,4%.
Telecinco va dedicar als comicis el 23,4% del temps total dels teleinformatius, destinant un 33,4% al seguiment de la campanya de les candidatures. Els dos partits majoritaris van concentrar el 63% del temps de la informació de campanya. A més, vuit de cada deu informacions de campanya no es van associar a cap territori en concret.
Pel que fa als temes tractats per Antena 3 i per Telecinco, totes dues cadenes van coincidir en oferir informació d’aspectes conjunturals que es desenvolupaven en paral·lel als comicis, així com anecdotari de campanya que va superar el 5% del temps total (en ambdós casos).
L’informe també constata que les dues televisions privades van destacar dos temes: les presumptes irregularitats en l’emissió del vot per correu i la polèmica al voltant de la configuració de les llistes d’EH Bildu.
Per la seva part, La 1 va destinar un 19% de l’atenció informativa a les eleccions, del qual un 39,7% a la campanya de les candidatures. Pel que fa al pluralisme, va adoptar un criteri de proporcionalitat que responia de manera gairebé idèntica als percentatges obtinguts a les anteriors eleccions per les candidatures, amb una lleugera variació a l’alça de les dues forces principals.
La veu de les dones, minoritzada
Pel que fa al gènere, malgrat que la llei obliga a l’existència de paritat en les candidatures dels municipis de més de 3.000 habitants, l’anàlisi del CAC mostra que la presència de la dona en la campanya electoral es va situar en la franja del 28 al 40%; és a dir, els valors que es donen durant el període no electoral.
El mitjà que va donar més veu a les dones va ser Catalunya Ràdio amb el 39,5% del temps de paraula, seguida de SER Barcelona (38,4%) i betevé (38%). En una banda inferior van estar RAC1 (35,4%), TV3 (33,6%) i TVE Catalunya (32,4%). Per sota de la barrera del 30% es van situar les tres televisions estatals analitzades: La 1 (29,6%), Antena 3 (29%) i Telecinco (28%).
Així doncs, l’informe torna a posar de manifest “l’escassa presència de la veu de les dones en les informacions electorals, fins i tot, quan la llei exigeix que les llistes siguin paritàries”, denuncia Laura Pinyol.
“Aquest biaix està causat, per una banda, per l’alta presència de les informacions sobre els alcaldables de Barcelona, que minoritza la presència de les dones; i, per l’altra, per la tria dels mitjans, que les segueixen deixant en el 30% habitual de mitjana, amb l’agreujant que en alguns mitjans estatals la representativitat encara baixa més pel protagonisme de Sánchez i de Feijóo”, apunta la consellera.
