El darrer Butlletí d’Informació sobre l’Audiovisual de Catalunya (BIAC) del CAC torna a analitzar el consum mediàtic en temps de pandèmia. De les moltes i diverses dades analitzades, em centraré amb les audiències televisives i, especialment, la dels seus programes informatius, protagonistes destacats d’aquests mesos de crisi sanitària.
Si a nivell europeu els informatius de les televisions públiques han augmentat les seves audiències un 20%, aquí les coses han estat similars i fins i tot una mica millors. Els Telenotícies (sumant l’audiència simultània de TV3 i el 3/24) han augmentat fins a un 24% durant el mes d’abril, situant-se en un molt destacat 27,5% de l’audiència total. I la resta? Doncs els canals espanyols han augmentat tots, fins i tot algun més que els TN, com és el cas de Telecinco, però hi ha una excepció: els Telediarios. L’audiència dels informatius estatals de TVE (sumant La 1 i el Canal 24 H) va baixar el mes d’abril. Els greus problemes interns de la casa, especialment al capdavant dels seus serveis informatius, podrien explicar el perquè un mitjà públic perd pistonada en moments excepcionals com aquest.
Complementàriament a les dades quantitatives que marquen el audímetres, el darrer BIAC del CAC destaca algunes dades de l’enquesta impulsada pel Digilab, el grup d’investigació en matèria comunicativa de la Universitat Ramon Llull. Pel que fa a la confiança de la ciutadania en la informació difosa sobre la pandèmia, els mitjans audiovisuals que queden primers i de forma molt destacada a Catalunya són Catalunya Ràdio i TV3, seguits de RAC1 i després, a molta distància, per la resta.
Hi ha un però molt gros, que no és pas cap novetat a nivell de consum televisiu: el Super3. No només continua sent el darrer canal a nivell d’audiència, sinó que ha estat el que més ha baixat percentualment durant la pandèmia; mentre el que va primer es manté, Clan TV, i el segon, Boing, fins i tot creix una mica. De poc o res serveix fixar-se en què el tercer, Disney Channel, hagi també baixat, ja que caldria analitzar quina part de la seva audiència ha migrat a l’oferta OTT de Disney +, que compta amb molts més continguts i, sobretot, les estrenes de la principal major nord-americana. El mig canal infantil de la CCMA continua esperant que algú s’hi posi de valent un dia d’aquests…
Aquests BIAC exemplifiquen la utilitat de tenir una autoritat audiovisual al nostre país que, com tot organisme regulador, ha de funcionar tenint accés a totes les dades disponibles i analitzar-les detingudament. És des d’aquesta intel·ligència sobre el sector que es pot actuar encertadament. Com també és encertat ampliar aquestes anàlisis més enllà de les seves estrictes tasques regulatòries i compartir-les amb el sector. Aquesta darrera decisió és un dels llegats que deixa Salvador Alsius com a conseller del CAC.
L’aposta digital té premi
Com hem analitzat en altres articles, la CCMA ha recuperat darrerament aquella empenta digital que l’havia fet capdavantera durant gairebé tota la primera dècada d’aquest segle. Només cal recordar com el consum en línia de Catalunya Ràdio ha demostrat l’èxit en l’aposta d’una oferta ampliada a la de la pròpia graella d’emissions, i la facilitació de tota ella a la xarxa.
I si en el terreny cada cop més competitiu dels podcasts la ‘Corpo’ ha sabut anar al capdavant, el consum de vídeos a la xarxa ha tingut uns resultats històrics també pel que fa a l’oferta infantil, recuperant part del temps perdut amb decisions estratègiques molt errònies pel que fa als portals de la CCMA. Aquestes dades permeten extreure’n dues conclusions ràpides: que aquestes xifres compensen d’alguna manera els mals resultats de les audiències a la TDT abans assenyalats. I segona, demostra que quan es produeixen/programen continguts rellevants, l’audiència –sigui digital o “convencional”– respon positivament: InfoK, Una mà de contes, Mic…
Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.
