El director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, ha acusat aquest divendres a la presidenta en funcions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Núria Llorach, de ser la responsable última de l’emissió dels anuncis relacionats amb el referèndum d’independència de l’1 d’octubre de 2017.
D’aquesta manera, ha volgut reiterar i convèncer la magistrada del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona que ell no va cometre cap delicte de desobediència perquè no tenia la competència directa per ordenar l’emissió dels anuncis o prohibir-la.
Per la seva banda, Llorach i el director de TV3, Vicent Sanchis, s’han negat a declarar en la compareixença per la confirmació del seu processament, i s’han remès a les declaracions efectuades durant la fase d’instrucció.
Llorach nega tenir competències
En el recurs contra el seu processament, Núria Llorach nega que tingués competències en l’emissió de la campanya, ja que “no venia obligada” per “no tenir pròpiament dit, les competències funcionals i orgàniques necessàries per impedir o paralitzar l’emissió d’anuncis publicitaris relatius a la convocatòria i participació en el referèndum” de l’1-O, “al mateix temps que tampoc li seria propi la possibilitat de no autoritzar-la”.
També apunta que, segons la Llei de la CCMA, “de cap manera li correspon ni l’autorització ni el veto de l’emissió de propaganda de la naturalesa que sigui, així com de qualsevol altre programa o producte audiovisual”.
El recurs considera que el requeriment per autoritzar l’emissió de l’anunci “no la vinculava conforme les funcions i prerrogatives que li són pròpies segons el seu règim competencial”. Per això, es considera “erroni” el requeriment que li va fer el Tribunal Constitucional el setembre del 2017 “per imprecís i genèric”.
En sortir de la seva citació, Llorach i Sanchis han justificat el fet de no declarar perquè ja ho van fer en el seu moment i no volien afegir res més. Preguntada pels periodistes, la vicepresidenta de la CCMA ha negat cap tipus de “pressió” al director de Catalunya Ràdio.
Gordillo es desmarca
En canvi, segons ha explicat l’advocat del director de Catalunya Ràdio, Carles Monguilod, en sortir de la declaració, Saül Gordillo només té competències en els continguts que s’emeten, tant programes com d’informatius, però no pas en la publicitat. Això, segons ell, queda clar en l’organigrama de la CCMA i en les atribucions que apareixen al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per això, l’advocat ha aportat diversos correus electrònics entre Llorach, Gordillo i el director comercial i de màrqueting de la CCMA, Martí Patxot, que evidenciarien les “pressions” que hauria rebut el director de la ràdio per autoritzar l’emissió dels polèmics anuncis, com ja hauria fet Sanchis anteriorment. El lletrat ha admès que les discrepàncies poden fer semblar que hi ha una “guerra oberta” entre ambdues parts.
A més, Monguilod ha explicat que la pròpia Llorach hauria exculpat el seu client quan divendres passat va dir a la comissió de control parlamentari de la CCMA que ella mateixa havia ordenat prohibir l’emissió d’anuncis d’apostes i jocs en línia als mitjans de la Generalitat. Això, evidenciaria, segons ell, que Llorach té potestat per ordenar o prohibir l’emissió de determinats anuncis. Fonts properes a Llorach han al·legat que la situació viscuda aquell setembre del 2017 no és comparable a cap altra.
Distància i tensió
Llorach, Sanchis i Patxot han arribat junts a la Ciutat de la Justícia, on han estat rebuts efusivament per representants de Junts per Catalunya, com Elsa Artadi o Laura Borràs. Més tard ha arribat Gordillo amb Monguilod, que han passat més desapercebuts. Llorach, Sanchis i Patxot han sortit al cap d’una estona i han coincidit amb el president de la Generalitat, Quim Torra, que també els ha saludat efusivament. Poc després, gairebé tots els simpatitzants de JxCat han marxat i quan Gordillo ha sortit ja no quedava ningú.
La distància entre ells ha estat força evident, i fonts jurídiques consultades també han admès “moments de tensió” dins de la Ciutat de la Justícia, ja que el director de Catalunya Ràdio, davant les preguntes dels advocats de Sanchis, Llorach i Patxot, els ha arribat a preguntar si eren defensors o acusadors.
Aquest divendres també ha passat pel Jutjat la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal o Francesc Fàbregas, editor d’El Vallenc, entre d’altres, fins a completar la trentena de processats, la primera meitat dels quals ja van comparèixer fa unes setmanes.
Entre els 17 processats per malversació han dipositat al jutjat una fiança de més de 3,6 milions d’euros dels 5,8 que els va imposar la jutgessa, gràcies a les aportacions ciutadanes a la caixa de solidaritat. La resta de diners les defenses volen que es tinguin en compte els gairebé tres milions aportats al Tribunal Suprem en concepte pels mateixos fets.
Ara la jutgessa ha traslladat els recursos de les defenses a les acusacions, que s’hauran de pronunciar. Després resoldrà ella els recursos i podria tornar a haver-hi recursos davant l’Audiència de Barcelona. Si es manté el processament, serà el torn de les acusacions per presentar els seus escrits d’acusació, i finalment seran les defenses que presentaran els seus al·legats abans d’arribar a judici.
