Quina és la solució a la crisi del periodisme? Més periodisme. Aquesta va ser una de les principals conclusions de la quarta edició de l’Assemblea de Periodiste, organitzada el passat dissabte pel Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) sota el lema Què quedarà del periodisme?

Durant la trobada, l’Assemblea va denunciar “l’assetjament” a què estan sotmesos els mitjans de comunicació públics, i va apuntar a les administracions, les quals considera que “obliden” el paper de cohesió social que desenvolupen els mèdia, especialment els de proximitat (també els privats). En aquest sentit, va criticar les “dures” mesures preses en diferents ràdios i televisions locals, i va assegurar que s’està fent servir la crisi “com a excusa per aplicar polítiques laborals clarament regressives”.

A més, l’Assemblea de Periodistes es va solidaritzar amb les diferents lluites laborals que s’estan produint tant a mitjans públics com privats, i va fer menció especial a la situació dels professionals de revistes especialitzades, molts dels quals s’estan quedant sense feina. A banda, va remarcar la creixent “precarietat” laboral dels col·laboradors a la peça, el col·lectiu “més desprotegit”, per al qual cosa va reclamar una regulació en la línia d’altres països europeus.

L’Assemblea també va donar el seu suport a la revista Cafè amb Llet, “perseguida” pels seus reportatges d’investigació i per les denúncies de presumptes irregularitats a la sanitat catalana.

Es crea una comissió de treball

Finalment, l’Assemblea de Periodistes creu que la tasca efectuada abans i durant la trobada ha de tenir continuïtat, i va instar als seus organitzadors a impulsar els mecanismes necessaris perquè les propostes es posin en pràctica, especialment pel que fa a trobar nous models de desenvolupament de projectes informatius, d’exercici del periodisme i d’organització dels professionals de la informació.

Així doncs, a partir dels assistents, es constituirà una comissió de treball que desenvoluparà les conclusions a què va arribar l’Assemblea amb l’objectiu que en la propera trobada es puguin presentar propostes molt més concretes.

Conclusions

Durant la jornada, que va comptar amb les intervencions de l’exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras; l’exdirector adjunt de Público, Pere Rusiñol, i la periodista experta en internet Silvia Cobo, es va arribar a una dotzena de conclusions:

  • La crisi actual de les empreses periodístiques s’ha d’emmarcar en un context de crisi general del capitalisme. Una crisi que també és política i social, ja que s’està produint una batalla de models econòmics i ideològics que està duent a la imposició d’una economia neoliberal i d’un major autoritarisme polític.
  • No s’està produint una crisi del periodisme, sinó una crisi d’aquell model d’empresa que considera la informació una mercaderia, la qual cosa dóna lloc a una crisi laboral que provoca acomiadaments, atur i precarietat.
  • Tot i recordar que el periodisme és un sector que fa anys que pateix la precarietat laboral, actualment s’està vivint un procés de reconversió dels mitjans que està produït per un canvi tecnològic, per una nova forma de consum, i per la crisi econòmica i social.
  • El sector ha patit una bombolla mediàtica, una altra d’acadèmica i una publicitària. Juntament amb les desigualtats salarials i les polítiques d’expansió inflades de les empreses amb un alt nivell d’endeutament, han empitjorat la crisi del sector.
  • El periodisme no està en crisi, ja que la seva funció social és més necessària que mai en un context de sobreinformació en el qual es necessiten professionals especialitzats que interpreten, analitzen i prioritzen la informació, i que creen itineraris que permeten a la ciutadania tenir recursos per generar la seva pròpia opinió.
  • El canvi tecnològic i la reducció de costos de producció permeten un canvi en el model d’empresa allunyat del poder polític i econòmic. Així, s’estan produint experiències d’autoocupació i d’empreses cooperatives o autogestionades que poden generar encara més nous mitjans.
  • En els nous models de mitjans s’ha de revisar quin és l’interès informatiu, diferenciar allò interessant i allò important, i fer prevaldre factors com l’anàlisi i la investigació davant de l’actualitat, l’espectacularitat i el conflicte.
  • Malgrat reconèixer males pràctiques producte de la precarietat laboral, la por i les pressions dels poders fàctics i dels interessos econòmics i polítics dels propis mitjans, l’Assemblea conclou que s’ha de combatre el desprestigi que pateix la professió entre l’opinió pública i conscienciar-la de la seva funció social. Així, es fa una crida a tornar a recuperar l’autoestima i l’autonomia dels professionals, i a treballar per un periodisme lliure i crític que no se centri en les declaracions i en les fonts oficials.
  • L’exercici del periodisme s’ha de vincular al dret a la informació de la ciutadania.
  • L’Assemblea aposta per la regulació del dret a la informació i de la professió periodística, i defensa el paper social dels mitjans de comunicació públics locals, comarcals i catalans en la cohesió social. Alhora, planteja la necessitat de la regulació laboral de la professió per evitar que la precarietat dificulti el seu exercici amb independència.
  • Finalment, assenyala que cal repensar el model i la forma d’organització dels sindicats de periodistes per tal d’ampliar la seva base social, i que els permeti anar més enllà del dia a dia a les empreses i fer noves propostes per garantir la funció social de la professió.