L’Audiència Provincial de Barcelona ha revocat la sentència que condemnava El País a publicar un rectificació de l’article Una semana en la burbuja de TV3, publicat el 12 de novembre de 2017, que la cadena va denunciar perquè incloïa falsedats i inexactituds que considerava havien perjudicat la seva imatge. La televisió pública recorrerà la decisió.

La sentència de l’Audiència estima el recurs d’El País i afirma que és “un fet indiscutible” que el text signat per Íñigo Domínguez no era un reportatge informatiu (malgrat es va presentar en aquest format), sinó un article d’opinió en què l’autor “va realitzar una valoració o anàlisi crítica sobre el biaix polític i ideològic que va apreciar en la programació de la cadena pública TV3 durant una setmana de visionat”.

Al modificar el gènere periodístic, l’Audiència de Barcelona considera que ja no existeix el dret a rectificació. “Si s’admetés rectificar les crítiques amb el pretext de rebatre suposats ‘fets’ al voltant del criticat s’estaria soscavant tot un gènere periodístic, ja que no es podria criticar un llibre, una pel·lícula o una trobada esportiva”, argumenta.

Que els fets descrits en l’article continguin falsedats i inexactituds, tal com denunciava TV3, tampoc mereix rectificació. “Efectivament, s’invoca que determinats fets són inexactes, però amb la rectificació que s’interessa es pretén, més que rectificar un fet, completar el que es considera incomplet, reescrivint l’article d’opinió d’un periodista per arribar a una conclusió totalment oposada a la que va voler expressar”.

Falsedats i inexactituds

La sentència de gener del Jutjat de Primera Instància condemnava El País a publicar un text de rectificació enviat pel director de TV3, Vicent Sanchis, tant en l’edició impresa com en la digital, amb una rellevància similar, amb el mateix tipus i mida de lletra i paginació.

L’article d’Íñigo Domínguez, que ocupava dues pàgines, entre d’altres deia que, el dia de la vaga general, TV3 amb prou feines havia proporcionat dades i parlat de seguiment desigual, cosa que la cadena va desmentir aportant nombrosos exemples.

L’autor també afirmava que TV3 “mai parlava de la fuga d’empreses”, però en la denúncia es van demostrar que en aquells dies ho havien fet en més de 30 ocasions als Telenotícies i Els matins. A més, assegurava que els polítics de Ciutadans o del PSC no acostumen a sortir als informatius fins al minut 20, o que els partits espanyols o Espanya no existeixen a TV3, afirmacions que es van demostrar falses.

L’article també explicava que en l’InfoK d’aquella setmana s’havia utilitzat la imatge de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez per explicar què és un pres polític, cosa que no era certa, ja que hi sortien dos periodistes del programa.

La sentència del Jutjat de Primera Instància també considerava que el text d’El País va donar dades inexactes quan explicava la cobertura de TV3 del cas dels professors de la Seu d’Urgell acusats d’incitar a l’odi o quan va parlar de la declaració de Carme Forcadell davant del Tribunal Suprem.