La Comissió Europea ha presentat aquest divendres una proposta per garantir la independència i el pluralisme dels mitjans a la Unió Europea, així com evitar interferències polítiques en les decisions editorials i protegir els periodistes i els seus familiars de l’espionatge. Batejada com a Llei europea de llibertat de premsa, el text pretén donar continuïtat a la Llei de servei digitals i la Llei dels mercats digitals i al Codi de pràctiques contra la desinformació. Per assegurar la correcta implementació de la norma, l’Executiu europeu proposa la creació d’un comitè europeu de mitjans que estarà format per les diferents autoritats nacionals en matèria de comunicació.
Evitar interferències polítiques, prohibir l’espionatge i assegurar un finançament estable són els tres grans pilars de la mesura. “La Llei europea de llibertat de premsa té com a objectiu assegurar que els mitjans –públics i privats– puguin operar més fàcilment entre els països de la UE, sense pressions i tenint en compte la transformació digital al sector”, assenyala el document.
Pel que fa a la protecció de la independència editorial, els mitjans hauran de ser més transparents i informar sobre quins són els seus propietaris al públic. Alhora, la norma permet als diferents estats membres assessorar els mitjans sobre el seu impacte entre la ciutadania, així com fer advertències sobre possibles escenaris de concentració al sector. El document, a més, estableix nous requeriments sobre publicitat, la qual ha de ser “transparent i no discriminatòria”.
Quant a l’espionatge, la proposta indica que inclourà “fortes salvaguardes” contra programes que puguin ser utilitzats contra mitjans, periodistes i els seus familiars. En aquest sentit, el document justifica l’ús de softwares en casos “molt concrets i justificats” per protegir la seguretat nacional, i ofereix el dret a qualsevol periodista de defensar-se a través d’un tribunal independent.
En relació amb el darrer pilar, la Comissió Europea estableix que el finançament públic als mitjans sigui “adequat i estable” per assegurar la seva independència editorial. De la mateixa manera, indica que els responsables dels mitjans públics siguin escollits de forma “oberta, transparent i no discriminatòria”. “Els mitjans públics haurien de ser plurals en les seves informacions i opinions, de forma imparcial, d’acord amb la seva missió de servei públic”, matisa el document.
En cas que es detectin incompliments, la Comissió autoritza els estats a iniciar procediments judicials davant la justícia europea, tot i que la voluntat de l’Executiu europeu és que les irregularitats es corregeixin, en primera instància, a través del diàleg.
Segons el comissari pel Mercat Intern, Thierry Breton, els mitjans juguen un paper “vital”, però també apunta que actualment han de fer front a una situació “d’ingressos a la baixa”. “Això amenaça la seva llibertat i el seu pluralisme”, afegeix. Davant aquesta situació, assegura que la Llei europea de llibertat de premsa proporciona “salvaguardes comunes a nivell europeu per garantir que els mitjans operen sense interferències”.
Per la seva banda, la vicepresidenta de Valors i la Transparència, Věra Jourová, ha lamentat que durant els últims anys s’hagin presenciat “diverses formes de pressions als mitjans”, i ha apuntat que “ara és l’hora d’actuar”. “Necessitem establir uns principis clars: cap periodista hauria de ser espiat per la seva feina i cap mitjà públic hauria de convertir-se en un canal de propaganda”, ha sentenciat.
