La primavera del 2014 marcarà un abans i un després entre els editors de premsa a Catalunya. Esment a part de la premsa diària editada al cap i casal –que també fan tots els àpats a part–, les entitats que agrupen la premsa local i comarcal –de proximitat– i les revistes temàtiques d’abast nacional viuran uns mesos d’abril i maig de recol·locació.
La primera d’aquestes entitats, l’APPEC, organitza unes jornades el matí del dijous, dia 3 d’abril, en què destaca una taula de debat amb experiències d’èxit dels editors de revistes de Catalunya. A la tarda, l’APPEC celebrarà la seva assemblea anual on es debatrà el futur, una part del qual implica integrar-se –ara sembla que definitivament– en una federació d’associacions on s’hauran de vèncer encara fortes reticències, però on hi ha dipositades fonamentades esperances. Sembla que s’ha imposat el seny i, entre les presses i els advertiments de l’Administració i els recels dels editors, es troba un punt mitjà que significarà el treball conjunt en uns pocs projectes a fi d’anar-se coneixent i, amb el decurs del temps, prémer més o menys l’accelerador sense oblidar que el pedal del costat és el fre.
I durant el mes de maig, hi haurà quelcom semblant a les cases de les altres dues entitats, l’ACPG i l’ACPC –aquesta darrera, lamentablement, sembla que estigui deixant perdre la marca Premsa Comarcal, ja arrelada i òptima des del punt de vista del màrqueting i la venda de publicitat–. La primera d’aquestes, que agrupa els editors de premsa local gratuïta i la pràctica totalitat dels diaris digitals del país, també presentarà als seus associats la seva incorporació a la graella de la federació, però anirà molt més enllà, perquè demanarà als associats el vist-i-plau a un projecte de treball innovador, aglutinador i jove, que posarà aquesta entitat uns quants graons per sobre de la seva visibilitat actual. La seva aposta pel futur, per la diversificació i per l’augment de serveis sorprendrà molt agradablement.
Finalment, també durant el mes de maig, es farà l’assemblea i la convenció de l’ACPC (Premsa Comarcal). Damunt la taula, la federació i la seva arrancada: tots els editors catalans sota la carpa del Quiosc (ara de revistes i premsa catalana), congrés conjunt, formació… Unes quantes passes que coincideixen amb les previstes el 2006, quan el projecte de federació es va presentar ja ben dibuixat a les Borges Blanques, amb els presidents de totes les associacions editores de premsa donant la cara. És més, en aquell moment fins i tot hi eren les associacions de premsa comarcal i local del País Valencià i Mallorca i l’associació que aglutinava a Catalunya la premsa professional (APP, primer; Conectia, després, avui amb seu a Madrid).
I tot això, que ja és moltíssim i que conforma una veritable primavera daurada per a les associacions i per als mateixos editors de premsa en català, coincidirà amb la convocatòria de les diferents línies de subvencions als mitjans de comunicació per al 2014, que es convocaran a l’abril, avançant-se un parell de mesos respecte a la convocatòria de l’any passat, i que, segons han confirmat fonts de la Secretaria de Comunicació a la redacció de Comunicació 21, enguany es mantindran els imports del 2013.
L’anunci del manteniment dels imports de les ajudes a la premsa en català confirma el contingut de l’article del secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí Blanch, publicat al Butlletí de l’ACPG el dia 20 de desembre passat, en el qual, a més, reconeixia la important tasca de la premsa de proximitat del nostre país:
“El Govern de la Generalitat té molt clares dues realitats: la llarga trajectòria històrica de la premsa més propera al ciutadà, i la pervivència de la seva importància en l’actualitat: història, present i futur són el nostre patrimoni, un patrimoni al qual, de cap manera, ni podem ni volem renunciar. També és del tot conscient de la gravetat de la crisi econòmica que el conjunt del país està patint, i que, en el cas dels mitjans de comunicació, es multiplica per l’esforç d’adaptació a les noves tecnologies, a les dinàmiques que aquestes comporten, i als models empresarials que de tot plegat n’ha de sorgir. Aquesta triple realitat, tampoc ho ignorem, és especialment complicada per a la premsa local i comarcal.”
Entrant de ple en el món econòmic, Josep Martí també reconeixia les dificultats que, amb motiu de la llarga crisi, travessen els editors de la premsa local, ja sigui en paper –de pagament o gratuïta– o digital, a través de la xarxa. El secretari de Comunicació ens deia:
“L’acció de Govern dels darrers tres anys ha palesat, més enllà de la retòrica, el suport de la Generalitat al món de la comunicació local: hem persistit, malgrat l’ofec econòmic i financer, en les convocatòries de subvencions obertes als mitjans de proximitat i ho seguirem fent en la mesura de les nostres possibilitats; estem treballant per millorar en l’àmbit de la premsa local i comarcal els percentatges d’inversió i, en aquest sentit, la nova Llei per a la transparència i sostenibilitat del sector de la comunicació donarà l’impuls definitiu a una política justa, equitativa i transparent de distribució d’aquestes insercions publicitàries de les administracions públiques.”
Les paraules escrites del secretari de Comunicació no semblen apuntar només cap al manteniment de les quantitats del 2013, sinó que hom veu que es pot anar més enllà, afalacs a part. Gràcies a això, i de cara als ajuts i les subvencions que es donaran a conèixer aquest abril, els editors de premsa de proximitat no són tan pessimistes com l’any passat. Potser el darrer paràgraf de l’article de Martí Blanch el Nadal passat també ajuda a posar-hi un punt d’esperança:
“En definitiva, malgrat els pitjors presagis dels més pessimistes, malgrat la gravetat de la crisi que tots plegats patim, la premsa nacional catalana aguanta els embats, i la premsa local i comarcal, que compta amb la complicitat dels ciutadans que s’hi reconeixen, en segueix sent un actor principal. I quedi clar que el mèrit és només dels que estan a peu d’obra. La resta en fruïm els beneficis i gaudim d’un país millor gràcies al seu esforç. Perquè la realitat és aquesta: la premsa local i comarcal fa del país un lloc millor. I això ve de lluny i anirà més lluny encara.”
Aquest reconeixement implícit hom espera que quedi reflectit en la nova convocatòria d’ajuts per al 2014 que ens va anunciar Comunicació 21, un mitjà sempre atent i ben informat. En cas contrari, tornaríem a la clàssica cançó Parole, parole… i ja fora massa!
Estanis Alcover i Martí. Periodista i consultor de comunicació.
