La Fiscalia de Barcelona ha presentat una querella contra una internauta per difondre un vídeo que mostrava uns joves en actitud violenta, assegurant que eren menors no acompanyats d’un centre educatiu d’Espanya, quan en realitat estava enregistrat al Brasil. Es tracta de la primera iniciativa legal del Ministeri Públic contra les anomenades fake news. Un jutjat de Sant Feliu de Llobregat investiga els fets.

El 2 de juliol de 2019, la Síndica de Greuges de Barcelona va denunciar davant la Fiscalia la difusió per internet i xarxes socials d’un vídeo amb expressions que associaven els menors immigrants no acompanyats amb la violència a les aules. El fiscal de delictes d’odi de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, va demanar als Mossos d’Esquadra que busquessin l’origen del vídeo.

A l’octubre, la policia catalana va lliurar dos atestats on identificava diversos autors que havien difós el vídeo per Twitter i Facebook, i que residien a Conca, Lleó, Granada i Madrid. El fiscal va remetre els atestats a les fiscalies provincials corresponents perquè ho investiguessin. En l’altre atestat s’identificava la titular d’un compte de Twitter, veïna de Sant Joan Despí, que va difondre el vídeo el 13 de juny. Al desembre, els Mossos li van prendre declaració com a investigada, però la dona s’hi va negar.

En el missatge, ubicat en una web, es podia llegir: “T’envio un vídeo d’un centre educatiu pels immigrants menors d’edat que entren il·legalment a Espanya. Et prego que el difonguis perquè Espanya se n’adoni d’una vegada com ens agraeixen que els acollim”. Adjuntat hi havia un vídeo d’un minut i mig en el que es pot observar com dins d’una aula d’un centre educatiu diversos alumnes criden i llencen papers a la professora, també tiren i tomben taules i cadires, tot enmig de rialles de burla.

La investigació policial ha determinat que els fets van succeir al Brasil, i no tenen res a veure amb els menors emigrats a Espanya. Segons la Fiscalia, la investigada pretenia amb aquest vídeo, difós indiscriminadament, vincular una suposada violència a les aules amb els menors immigrants per tal de “denigrar-los”, associant-los de forma generalitzada a actes incívics, violents i de falta de respecte al professorat, desacreditant-los i contribuint a augmentar entre la població els prejudicis i estereotips contra un col·lectiu “especialment vulnerable”, amb el “conseqüent risc de generar sentiments de rebuig i hostilitat social cap a ells”.

Per tot plegat, la Fiscalia creu que la dona va cometre un delicte contra els drets fonamentals i les llibertats públiques reconegudes a la Constitució en la modalitat de lesió de la dignitat per motius d’origen amb l’agreujant de difusió a internet.