La Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana també ha presentat al·legacions al segon text de l’Avantprojecte de llei general de comunicació audiovisual, que el Govern espanyol havia sotmès a informació pública després d’incorporar algunes aportacions rebudes en el primer.

Les al·legacions fan referència principalment a la presència del català en les plataformes d’streaming i les televisions estatals, i a la reciprocitat televisiva entre Catalunya, Illes Balears i País Valencià.

Moltes de les al·legacions coincideixen amb les que la FOLC va presentar durant la primera consulta pública, ja que el nou text “no ha suposat cap avenç pel que fa a mesures en favor del plurilingüisme” de l’Estat espanyol. Amb tot, l’entitat n’ha afegit alguna davant d’alguns canvis que sí que s’han produït en el segon avantprojecte.

Finançament de RTVE

Una de les novetats del nou text és l’obligació que els prestadors de serveis a petició i els prestadors del servei d’intercanvi de vídeos aportin un percentatge dels seus ingressos bruts per finançar RTVE. La FOLC discrepa, ja que entén que aquests recursos “haurien d’anar destinats, si de cas, a un organisme específic de suport a la producció audiovisual en el seu conjunt, com així ho preveuen altres legislacions estatals a la Unió Europea”. Aquest organisme, diu, seria l’actual Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals.

La Federació proposa que una part significativa d’aquests diners s’afegissin complementàriament als recursos econòmics que provinguessin de l’actual fons de foment a la cinematografia i l’audiovisual en llengües cooficials distintes al castellà, previst en la Llei del cinema.

A més, assenyala que l’establiment d’un 15% de deducció en aquelles coproduccions que es facin amb RTVE “discrimina greument la resta de corporacions audiovisuals, ja que no podrien proposar coproduccions a les plataformes audiovisuals amb aquesta important deducció”.

Quotes mínimes en català, basc i gallec

Per altra banda, la FOLC torna a reclamar que, en els articles de la nova llei on s’esmenti la presència de continguts en alguna de les llengües de l’Estat espanyol, es garanteixi que els emesos en televisions i disponibles en plataformes digitals incorporin les diferents versions lingüístiques existents (de doblatge, subtitulació i audiodescripció) en català, basc i gallec.

En aquesta línia, insta a què la nova normativa promogui amb percentatges o quotes mínimes garantides els doblatges, les subtitulacions i les audiodescripcions en les diverses llengües oficials de l’Estat, així com en els continguts per les obligacions d’inversions en produccions europees. En concret, la Federació assenyala que els percentatges o les quotes en llengües oficials diferents del castellà no haurien de ser inferiors a un terç del total, que “es correspon aproximadament al pes demogràfic conjunt dels parlants de les llengües catalana, basca i gallega a l’Estat”.

En les al·legacions també s’insta a què els webs i altres interfícies digitals entre el servei de comunicació audiovisual i els usuaris incorporin les quatre llengües de l’Estat en tots els seus missatges escrits o orals (com ara opcions dels menús, sinopsis, etc.).

Recuperar els MUX

Per altra banda, la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana reclama que totes les comunitats autònomes puguin gestionar dos canals múltiplex (només Catalunya en té dos, el de la CCMA i el de Godó, aquest pendent de ser traspassat), especialment les que tinguin llengua pròpia, i recuperar el perdut el 2015 amb el primer dividend digital (el pla per cedir espectre radioelèctric a les comunicacions mòbils 4G). L’entitat recorda que documents tècnics oficials de 2019 reconeixen que el País Valencià i les Illes Balears disposen de suficient espai radioelèctric per tenir de nou un segon MUX.

Aquest segon múltiplex, subratlla la FOLC, “permetria que la reciprocitat pogués comptar amb tots els canals que emeten cadascuna d’elles i que a més puguin ser tots ells en HD en el futur”, en referència a què abans de l’1 de gener de 2023 totes les cadenes han d’emetre en alta definició.

L’organisme també demana que els ens reguladors de les comunitats amb llengua pròpia –com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya o el nou Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana– siguin considerats autoritats “competents” juntament amb el Govern de l’Estat i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència per vetllar per tal de “vetllar amb la major eficàcia possible la promoció i defensa del pluralisme lingüístic dels serveis de comunicació audiovisual de cobertura estatal”. A més, remarca que haurien de ser membres integrants del Grup de Reguladors Europeus de Serveis de Mitjans Audiovisuals (ERGA).

A banda de la presentació d’aquestes segones al·legacions, la FOLC manté contactes amb la resta d’entitats en defensa de les llengua catalana, però també la basca i la gallega, per treballar conjuntament i aconseguir que la futura legislació que s’acabi aprovant a les Corts espanyoles “promogui el plurilingüisme a l’oferta a internet i a la televisió, amb mesures concretes i quotes o percentatges garantits”.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram