Madrilenya, a través de les xarxes socials i amb una edat compresa entre els 18 i 34 anys. Aquest és el perfil sociodemogràfic que ha estat més susceptible de ser víctima de les fake news a Espanya durant el confinament pel coronavirus, segons l’última enquesta realitzada per Panda Security per analitzar l’impacte de les fake news en la societat durant la crisi de la Covid-19.
Durant els mesos de reclusió total les fake news s’han convertit en part del nostre dia a dia, fins al punt que el 52% dels espanyols les ha rebut de manera habitual en les seves plataformes digitals com les xarxes socials, WhatsApp o simplement mentre navegaven per internet.
Però el món digital no ha estat l’únic que s’ha vist afectat per les notícies falses. Segons l’enquesta realitzada entre 1.500 persones, Panda Security ha constatat la falta de confiança que tenen els espanyols en els ‘mitjans tradicionals’. Això es deu al fet que, malgrat que totes les preguntes de l’estudi buscaven conèixer l’impacte de les fake news en els dispositius digitals com les xarxes socials, WhatsApp o navegant per internet, un 12% dels enquestats afirma que rep notícies falses a través de dispositius i mètodes analògics, com els rumors de viva veu o informacions de poca credibilitat en mitjans de comunicació tradicionals, com la televisió o la ràdio.
“És sorprenent que, encara que hem preguntat explícitament sobre les fake news digitals, hi hagi tantes persones que contestin de manera espontània que les reben també en formats tradicionals”, assenyala Hervé Lambert, global consumer operations manager de Panda Security.
Potser és per això que la societat no se sent especialment preparada davant la desinformació digital que ha sofert en els seus dispositius durant el confinament. En aquest sentit, la majoria dels espanyols, en concret un 64%, no se senten capaços d’identificar totes les fake news de les quals són víctimes.
Els homes creuen estar millor previnguts que les dones davant les notícies falses o manipulades. Almenys així ho manifesta l’informe de Panda, que revela que mentre cinc de cada deu homes asseguren que són capaços d’identificar totes o gairebé totes les notícies falses, el 75% de les dones mai o gairebé mai sap distingir si una informació és veraç o una fake new.
Respecte a la freqüència amb la qual es reben notícies manipulades, els espanyols es mostren completament dividits. El 42% dels espanyols creu que només rep fake news de tant en tant, mentre que el 33% assegura que les rep amb bastanta freqüència. Per part seva, dos de cada deu espanyols, en concret el 19%, assegura que les rep de forma molt freqüent, i tan sols el 6% afirma que no sol ser víctima d’aquesta mena d’enganys.
Els més joves perceben més la presència de les notícies falses
Per franges d’edat, els qui se senten més vulnerables davant les fake news són els més joves. De fet, gairebé la meitat de les persones que consideren que reben fake news amb molta freqüència té entre 18 i 34 anys.
L’altre costat de la moneda el representen els majors de 55 anys i els jubilats, perquè només dos de cada deu persones amb aquestes edats es queixa de rebre fake news en qualsevol mena de format.
Encara que la major part del temps durant el confinament l’hem passat utilitzant aplicacions de missatgeria instantània, només el 18% dels enquestats assegura que les notícies falses li arriben a través de WhatsApp. En aquest sentit, la major font de creació de notícies falses han estat les xarxes socials, perquè el 47% de totes les fake news arribaven per aquest mitjà, segons l’enquesta de Panda Security.
Madrid, Catalunya i Castella i Lleó les comunitats amb més ‘fake news’
Per zones geogràfiques, els qui més han rebut informacions falses durant la crisi del coronavirus són la Comunitat de Madrid i Catalunya. Gairebé la meitat de les fake news que s’han difós a Espanya durant els mesos de reclusió a casa s’han produït en aquestes dues comunitats autònomes, on les dones han rebut més que els homes.
En concret, els dispositius madrilenys han rebut el 24% de les notícies falses, seguits molt de prop pels catalans, que han estat víctimes del 23% de les fake news.
Els segueixen els castellanolleonesos i andalusos amb un 11% de les informacions falses generades i remeses de tota Espanya.
Així i tot, totes les regions del país s’han vist reflectides en l’enquesta de Panda Security, des de les més grans urbs fins als entorns rurals, perquè en l’actualitat, tots estem connectats a internet i a la informació que hi circula. Per això, “ningú està a resguard de la desinformació i de les fake news, que en un elevat nombre d’ocasions són la porta d’entrada a milers de ciberatacs”, sentència el global consumer operations manager de Panda Security.
