Un informe de l’observatori Mèdia.cat constata que els darrers anys s’han intensificat els incidents contra els professionals de la informació protagonitzats per cossos policials (agressions, amenaces, intimidacions, obstaculitzacions, identificacions). En concret, el 32% de les incidències registrades durant els anys 2020 i 2021 van ser causades per la policia.
Policies contra periodistes. Agressions, entrebancs i sancions contra periodistes per part de cossos policials, realitzat per la periodista Gemma Garcia Fàbrega, ha estat elaborat a partir de les dades recopilades en el Mapa de la Censura als Països Catalans de Mèdia.cat.
El nou informe de l’observatori del Grup de Periodistes Ramon Barnils pretén alertar l’opinió pública del nombre significatiu d’incidents protagonitzats per cossos policials, i incidir en la implementació de protocols i mecanismes per garantir el dret a la informació de la ciutadania en el present i en el futur.
La majoria d’incidents es concentren en mobilitzacions al carrer
El treball analitza els incidents per mesos, categories i causants. De l’anàlisi quantitativa s’extreu que el febrer de 2021 va ser el mes amb un pic més alt d’incidències, marcat per les mobilitzacions contra l’empresonament del raper Pablo Hasél. També indica que la categoria que suma més incidències és la d’Identificacions, retencions i detencions protagonitzades per algun cos policial, amb 22 casos recollits.
Quant a l’anàlisi qualitativa, s’aborden els casos concrets dels fotoperiodistes Mireia Comas i Albert Garcia (sotmesos a procediments judicials), els incidents en les protestes per l’empresonament de Hásel (que van deixar un balanç d’onze ferits per part de la policia), les traves en les cobertures de desnonaments (almenys en 17 ocasions en els darrers dos anys) i la tendència a l’alça pel que fa a sancions en aplicació de la llei mordassa, principalment a fotoperiodistes visiblement acreditats, als quals s’identifica i es posa en el mateix sac que els activistes (el 2020 es van registrar dos procediments sancionadors per aquesta qüestió, mentre que el 2021 en van ser set).
L’informe de Mèdia.cat també constata que la majoria d’incidents es concentren en el marc de mobilitzacions al carrer, principalment durant manifestacions o en desnonaments, i que es produeixen al marge de si els professionals van visiblement identificats o no. “Dur identificació visible no és obligatori”, recorda l’autora, però “la policia cada vegada entén més el braçal i l’armilla com si fossin obligatòries i, així i tot, en molts casos dur-ne no ha impedit que la policia fereixi periodistes, els identifiqui o dificulti la seva feina”, alerta.
