Un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya conclou que les informacions sobre la crisi sanitària causada per la Covid-19 han suposat un augment quantitatiu de la presència de les dones a TV3, però en canvi “s’han accentuat determinades desigualtats”.

Més concretament, les dones han vist com s’ha mantingut la seva infrarepresentació en els àmbits econòmic i laboral, però també han reduït la seva presència en l’àmbit sanitari. Així mateix, han perdut pes com a persones expertes i només han guanyat espai com a testimonis ocasionals, caracteritzats, en general, per l’emotivitat i no per la capacitació.

En l’estudi el CAC ha analitzat una mostra dels TN migdia i TN vespre, magazins, programació especial i altres espais informatius de TV3 amb continguts sobre la pandèmia entre el 13 al 31 de març. L’ens regulador està elaborant un informe més ampli sobre el tractament informatiu de la crisi sanitària.

L’informe del CAC conclou que la presència de les dones en la informació sobre la pandèmia a TV3 en conjunt creix fins al 36% respecte a períodes ordinaris de no excepcionalitat (el 2018 era el 29,9%), mentre que es queda en un 33,2% en debats i entrevistes (el 34% el 2018). L’únic camp en què s’assoleix la paritat és en tertúlies i altres espais d’opinió, amb un 49,1% de dones.

Des del punt de vista dels àmbits temàtics de les informacions relacionades amb la pandèmia, les dones obtenen menys temps de paraula que els homes en gairebé tots els casos, i en els tres principals (gestió, salut, i efectes econòmics i laborals) se situen al voltant de la tercera part (35,4%, 35,5% i 31,5%, respectivament). Quant a les informacions sobre salut i serveis sanitaris, la presència de les dones passa de ser majoritària en períodes ordinaris a suposar poc més de la tercera part durant la pandèmia.

El document indica que la presència de dones i homes només s’atansa en àmbits temàtics menys presents en la informació sobre la crisi sanitària i tradicionalment associats a les dones, com ara els temes de societat, cultura i educació.

Pel que fa a la representació de les dones en funció de l’agrupació d’actors, l’informe conclou que es mantenen les desigualtats de períodes anteriors (la proporció de dones és menor en la major part de categories), però en alguns aspectes fins i tot s’accentuen. És el cas de les informacions sobre el món sanitari, amb una representació del 39,4% de dones, quan el 2018 era gairebé el 47%.

El CAC subratlla que la desigualtat és “especialment flagrant” quan les dones apareixen en les informacions com a persones expertes. En concret, el 28,7% del temps de paraula els correspon a elles, mentre que en períodes anteriors el percentatge era del 47%.

Per altra banda, si el 2018 el 43,5% de les persones que apareixien de manera circumstancial en la informació (alienes a un rol social o professional) eren dones, durant la segona quinzena de març el percentatge ha crescut fins al 53,4%.

El CAC indica que l’anàlisi desagregada de la presència de les dones en àrees determinades permet aprofundir en les desigualtats que hi ha en termes de representació dins de les informacions relatives a la pandèmia. Així, en el món sanitari, el resultat és que les dones han tingut una presència escassa pel que fa a la gestió sanitària de la crisi, mentre que han tingut un temps majoritari en l’atenció a les persones.

En concret, les dones només han tingut el 27,7% del temps de paraula dels actors del món sanitari i experts en salut amb responsabilitat de gestió (sense incloure-hi les representacions governamentals). En canvi, la proporció de temps de paraula de les dones ha estat majoritària entre el personal d’atenció bàsica i hospitalària (57,5%) i entre el personal sanitari amb responsabilitat de gestió en l’àmbit de les residències geriàtriques (67,3%).

El Consell de l’Audiovisual conclou que, en conseqüència, es continua transmetent una imatge de les dones més associada a la privacitat i a la cura de les persones que no pas a l’àmbit públic i la gestió.