El Consell de Ministres va acordar aquest divendres no continuar amb el procediment d’extradició del periodista i escriptor suec-turc Hamza Yalçin, petició emesa pel Govern de Turquia pel suposat delicte de formació i direcció d’organització terrorista.
La denegació de l’extradició es basa en el reconeixement de la condició d’asilat de Yalçin. El periodista i escriptor va arribar a Suècia el 1984; tres anys després se li va atorgar la condició de refugiat polític des de 1987, reconeguda de nou el 1998, i el 2006 va aconseguir la nacionalitat sueca. Suècia va atorgar-li protecció internacional perquè el periodista i escriptor havia estat perseguit a Turquia per les seves idees i lluita política, havia patit tortures durant el període de captiveri, i també havia estat condemnat a mort.
La decisió del Consell de Ministres va arribar un dia després que Yalçin sortís de la presó en llibertat provisional, i dos dies després que la ministra de Defensa espanyola, Maria Dolores de Cospedal, es reunís a Ankara amb el seu homòleg Nurettin Canikli.
Hamza Yalçin va ser detingut el 3 d’agost a l’aeroport del Prat per la policia espanyola en execució d’una ordre de recerca i captura de la Interpol a instàncies del Govern turc, que l’acusa d’injuriar el president Tayyip Erdogan en algun dels seus articles i de pertànyer a una organització terrorista. L’endemà va ingressar al centre penitenciari Can Brians I de Sant Esteve de Sesrovires, on ha estat empresonat 56 dies.
Des de la detenció de Yalçin, diverses associacions i entitats havien reclamat el seu alliberament i la denegació de l’extradició. A principis de setembre, el PEN Català i el Col·legi de Periodistes de Catalunya van promoure un manifest en aquest sentit que ha rebut el suport de més de 13.000 persones i entitats.
