L’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona organitza divendres una jornada de presentació-debat sobre la revisió de la Directiva de Mitjans Audiovisuals amb la participació de l’eurodiputada Petra Kammerevert, presidenta de la comissió de Cultura i Educació i coponenta del text juntament amb Sabine Verheyen.

Kammerevert obrirà presentant les novetats, objectius i estat de la qüestió sobre el nou projecte de Directiva, i a continuació la jornada s’estructurarà en tres parts.

La primera, la taula Corregulació i autorregulació, amb la participació del president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Roger Loppacher; la directora de telecomunicacions i del sector audiovisual de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, Alejandra de Iturriaga, i la presidenta del Grup de Reguladors Europeus de Serveis Audiovisuals (ERGA), Madeleine de Cock Buning.

A continuació tindrà lloc la taula Producció europea, comunicacions comercials i consumidors, amb la responsable per a la revisió de la Directiva a la Direcció General de Xarxes de Comunicació, Contingut i Tecnologia de la Comissió Europea (DG CONNECT), Krisztina Stump; la sotsdirectora general de l’Associació per a l’Autoregulació de la Comunicació Comercial (Autocontrol) i vicepresidenta de l’Aliança Europea per l’Ètica en la Publicitat (EASA), Charo Fernando, i el president de l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals (TAC), Josep Maria Guerra Mercadal.

Tot seguit, se celebrarà un diàleg amb els principals actors interessats en la Directiva: mitjans audiovisuals, productores, plataformes VOD, anunciants, associacions, observatoris i grups d’investigació.

Antecedents

El 25 de maig de 2016, la Comissió Europea va presentar una proposta de revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual, la qual té per objectiu aconseguir un equilibri entre la competitivitat i la protecció del consumidor. El text pretén introduir flexibilitat en aquells casos en què ja no estan justificades les restriccions aplicables únicament a la televisió, fomentar les pel·lícules europees, protegir els menors i fer front al discurs de l’odi amb més eficàcia. A més, la proposta també reflecteix un nou plantejament respecte a les plataformes en línia.

Amb tot, malgrat que la intensificació de la protecció per als espectadors vulnerables en plataformes de vídeo a la carta ha estat acollida amb satisfacció, les noves normes sobre la promoció de les obres europees i les comunicacions comercials han suscitat opinions oposades entre les parts interessades.