Amparo Huertas, Xevi Xirgo, Anna Erra, Rosa Maria Molló i Sara Suárez (foto: CAC).
El Parlament va acollir dijous al vespre l’acte de celebració dels 25 anys de la revista científica Quaderns del CAC, durant el qual es va reivindicar el paper i valor de la publicació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
“Quaderns del CAC és una publicació amb rigor acadèmic que ha promogut la reflexió, el diàleg i el debat crític”, va destacar la presidenta del Parlament, Anna Erra, que va presidir l’acte. En la seva intervenció, va felicitar el Consell de l’Audiovisual per defensar la llibertat d’informació i d’expressió, el pluralisme i la neutralitat, i per haver impulsat una revista “oberta i rigorosa” que ha esdevingut “un referent”.
El president del CAC, Xevi Xirgo, va destacar el valor d’una revista científica que “continua sent un referent per al sector” i que “sovint ha donat moltes pistes del futur que venia”. El periodista va recordar que la publicació va néixer el 1998, “tot just cinc mesos abans que aparegués Google”, en un context diferent de l’actual, en què “noves realitats obren de bat a bat les portes d’allò desconegut”.
Xirgo també va ressaltar el paper dels presidents que l’han precedit a l’hora de fomentar la recerca: “Des del seu impulsor, Lluís de Carreras, a Roger Loppacher, passant per Francesc Codina, Josep Maria Carbonell i Ramon Font, tots han sigut conscients, en tot moment, de la importància de mantenir els Quaderns”.
Rosa Maria Molló, vicepresidenta del Consell de l’Audiovisual i editora de Quaderns del CAC, va destacar la responsabilitat que suposa dirigir la capçalera: “L’existència d’una revista d’aquestes característiques impulsada per una institució pública és un acte de valentia i compromís”, va apuntar.
“Estem convençuts que treballar per a una investigació en comunicació científica sòlida és sinònim de progrés. Aquest és l’únic camí que tenim perquè la nova societat del coneixement reflecteixi un país plural, inclusiu i igualitari com el que volem”, va afegir Molló, que es va encarregar de conduir l’acte.
En la celebració també van intervenir les dues codirectores de la revista, Amparo Huertas i Sara Suárez, que van assumir el càrrec el 2022 després de 24 anys de direcció única i masculina. A més, es van projectar vídeos amb intervencions dels antics directors de la revista Agustí Pons, Josep Guifreu i Emili Prado, i dels exeditors Joan Manuel Tresserras i Salvador Alsius.
En l’acte es va presentar el darrer número de Quaderns del CAC, Universitat i pensament crític: formar en comunicació, i es va fer una taula rodona sota el mateix títol amb la participació d’Amalia Creus, sotsdirectora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya; Enric Marín, degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona; Carles Pont, degà de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, i Miquel Térmens, degà de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona.
A l’acte van assistir portaveus i diputats dels grups parlamentaris, i representants del sector audiovisual, com l’expresident del CAC, Roger Loppacher; el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros, o el president de l’Associació Catalana de Ràdio, Carles Cuní, entre d’altres.
El CAC demana més competències i pressupost
Xevi Xirgo, durant la seva intervenció (foto: CAC).
El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya va aprofitar l’acte institucional per demanar una ampliació competencial i pressupostària per tal d’afrontar els nous reptes, entre els quals va esmentar la intel·ligència artificial, les plataformes de continguts audiovisuals i el bon ús dels mòbils.
“En una societat que és més audiovisual que mai, amb els riscos però també amb les oportunitats que això comporta, cal una aposta clara per l’organisme que ha de vetllar, fiscalitzar i aportar solucions a aquest sector”, va subratllar Xevi Xirgo.
“Ens cal una versió 2.0 del CAC que passi sobretot per una aposta valenta per actualitzar i ampliar les seves competències, encara que trepitgem alguns ulls de poll a uns quants quilòmetres d’aquí. No és pas una cosa tan estranya. Ho han fet pràcticament tots els reguladors europeus en els darrers anys”, va reblar.
Per altra banda, Xevi Xirgo va recordar que, amb la crisi de 2008, el pressupost del Consell de l’Audiovisual es va retallar un 50%, i des d’aleshores la situació “s’ha mantingut de manera irreversible amb el pas dels anys i dels governs”.
El president del CAC va assenyalar que cal aprofitar que s’ha desencallat la tramitació del Projecte de llei de l’audiovisual de Catalunya per posar al dia tant les competències com el pressupost de l’ens regulador.
