El decret llei per reordenar l’espai radioelèctric, el qual podria fer tancar un dels dos múltiplex de què disposa TV3, no s’aprovarà aquest divendres, sinó més endavant, segons ha confirmat el Ministeri d’Indústria. Amb tot, el pla tècnic de reordenament de freqüències “no està tancat ni és definitiu”, segons apuntaven aquest dimarts fonts d’Indústria a l’ACN, motiu pel qual no en volen donar més detalls.

En un comunicat, el Ministeri indica que s’està treballant en un pla que “faci compatible” el gaudi dels nous serveis de tecnologia 4G amb el “manteniment de les emissions de TDT de canals públics i privats”. Però la manca de concreció no ajuda a esboirar les incògnites sobre el que passarà amb les emissions de les televisions públiques.

L’únic segur és que les freqüències 790-862 MHz de l’espai radioelèctric actualment utilitzades per a la TDT (les que comprenen els múltiplex del 61 al 69), passaran a mans de les operadores de telecomunicacions a partir de l’1 de gener, i les cadenes hauran de migrar abans d’aquesta data. Entre les afectades hi ha el principal múltiplex per on emeten TVE, TV3, IB3 i la resta d’autonòmiques.

La CCMA perdria un dels dos MUX

En el cas de la pública catalana, el Ministeri d’Indústria ha comunicat a la Generalitat que, dels tres MUX que gestiona, haurà de prescindir d’un dels dos de la CCMA (el tercer està concessionat a Godó), i no contempla un trasllat de freqüència (el qual només afectaria la demarcació de Barcelona).

Amb aquest escenari, TVC o bé hauria d’eliminar el canal d’alta definició, o dos canals estàndard, o bé només un canal però reduint la qualitat de la resta. En tot cas, haurà de traslladar la seva oferta (TV3, 3/24, Super3/33 i Esport 3) al segon múltiplex, per on ara només emet TV3HD.

Les emissions dels canals de TVC a Balears, en perill

Quant a la resta de televisions autonòmiques, amb dos múltiplex cadascuna, sembla que la intenció d’Indústria és eliminar-ne un. El vicepresident del Govern de les Illes Balears, Antoni Gómez, admet en declaracions a mallorcadiario.com que hauran de cedir al dividend digital el MUX per on emeten IB3 i IB3HD.

Això comprometria la continuïtat dels canals de la CCMA, ja que l’oferta balear (inclòs el canal reservat a la segona cadena, que va deixar d’emetre) s’hauria de traslladar al MUX on ara hi ha TV3, el Super3/33 i el 3/24, i només quedaria espai per a un d’ells tres.

Amb tot, Gómez apunta que la voluntat és mantenir l’oferta actual, motiu pel qual s’està estudiant l’opció de traslladar els canals de la CCMA als MUX que gestionen els consells insulars.

El dubte de TVE

Pel que fa a la televisió pública estatal, no queda clar que continuï amb els dos múltiplexs actuals, tot i que igualment haurà de traslladar a una nova freqüència l’oferta del MUX per on emet La 1, La 2, Canal 24 Horas i Clan TVE. Si el Govern finalment optés per suprimir-li aquest múltiplex, la migració es produiria on ara es troben TVEHD, Teledeporte, i Teledeporte HD.

La mesura implicaria l’eliminació dels dos canals d’alta definició i d’un canal estàndard; prescindir de TVEHD i Teledeporte HD i encabir els altres cinc canals en un MUX baixant-ne la qualitat, o bé mantenir TVE HD i eliminar de dos a tres canals estàndard, a banda de Teledeporte HD.

Una mesura plantejada fa dos anys

La voluntat de suprimir un dels dos múltiplexs de les televisions públiques per a la telefonia de quarta generació no és nova. Per alliberar una part de l’espectre digital, l’Executiu de Rodríguez Zapatero va dissenyar un procés de reantenització que tenia un cost de 800 milions d’euros, els quals s’havien de sufragar amb el que havien pagat les ‘telecos’ (1.800 milions).

El Govern de Rajoy, però, va decidir utilitzar els 800 milions per eixugar part del dèficit que arrossega l’Estat. Així, fa dos anys es va plantejar o bé traslladar algunes freqüències i que el cost de la resintonització l’assumissin els usuaris, o bé alliberar espai a costa dels múltiplexs que tenen les cadenes.

Inicialment, el Ministeri d’Indústria va proposar que els MUX de les privades es reduïssin a la meitat, però aquestes s’hi van oposar. Després va plantejar que el total de MUX passessin de deu a set, eliminant-ne un de les autonòmiques, un altre de TVE, i un tercer al conjunt de privades, però no se n’havia tornat a sentir res (públicament) fins que el Govern català ha posat el crit al cel.

Així doncs, l’Executiu podria acabar executant totes les opcions: les freqüències es resintonitzaran abans d’acabar l’any assumint-ne el cost els consumidors i, després d’eliminar nou cadenes de les televisions privades, també podria suprimir un múltiplex de TVE i un altre a les autonòmiques.

La tercera via

Un dels raonaments per oposar-se a l’eliminació de múltiplexs és que posaria en perill els canals d’alta definició, especialment en el cas de TVE i TV3, que són clau per al seu futur. Tal com va explicar gràficament aquest dimarts a Els matins el secretari de Comunicació, Josep Martí, renunciar-hi seria com haver de continuar emetent només en blanc i negre quan la resta està en transició cap a la televisió en color.

Per evitar que la supressió de MUX afectés l’alta definició, fa dos anys ja es va posar una altra possibilitat sobre la taula: que TVE i les cadenes autonòmiques compartissin un múltiplex només per als canals d’HD.

Els interessos de les ‘telecos’

Les operadores de telecomunicacions rebran un major espai radioelèctric per als serveis de tecnologia 4G a canvi d’un desemborsament de 1.800 milions d’euros, i aquest és l’argument de l’Executiu espanyol per a la reducció de canals de TDT. Però tant el Govern català com diferents experts i associacions professionals asseguren que hi ha prou espai radioelèctric per mantenir l’actual oferta televisiva.

Aquí, en les especulacions sobre les veritables raons, entren de ple els altres interessos de les ‘telecos’, que estan en el mercat de la televisió de pagament per internet, on totes elles s’estan posicionant com a proveïdores de continguts a través de diferents plataformes. Una disminució de l’oferta en obert, doncs, ajudaria a l’increment d’abonats als seus serveis.

Per què el canvi de freqüències?

El pla de TDT aprovat el 2005 va adjudicar la forquilla de freqüències 830-862 MHz als canals estatals; la 758-830, als autonòmics, i la 470-758, als locals. Posteriorment, la Unió Europea va fixar que la banda 790-862 MHz s’havia de destinar a telefonia d’última generació a partir del 2015. Així doncs, els canals afectats per la migració són una part dels estatals i dels autonòmics, però no els locals.

El Govern espanyol volia avançar el procés del dividend digital a l’1 de gener de 2014, però va recular perquè no hi arribava a temps. Ara, però, veus com les d’Abertis i la Federació Nacional d’Instal·ladors de Telecomunicacions (Fenitel) han advertit que queda poc temps perquè es pugui complir el termini per al 2015 que marca Brussel·les, en referència a què encara no s’ha aprovat el pla i que moltes llars hauran de resintonitzar les antenes si volen continuar veient la majoria de canals.

Perill d’interferències

Per si no n’hi hagués prou amb la pèrdua de canals i amb haver d’assumir el cost de la nova antenització, el dividend digital encara afegiria un nou maldecap als usuaris, ja que la coexistència de la TDT i la banda ampla en freqüències adjacents podria generar interferències.

Segons la Federació Coordinadora de Telecomunicacions (Fecotel), en alguns casos fins i tot podria ser que quan s’utilitzi la tecnologia 4G no es pugui veure la TDT, o que quan es mira aquesta no es tingui connexió a internet des del mòbil.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram