Laura Pinyol, durant la presentació de l’informe [foto: Albert Segura / ACN].
“No està clar qui en serà el guanyador en el seu desplegament, si les empreses tecnològiques, que als EUA són molt properes a la nova Administració Trump, o la indústria de creació de continguts, que inclou sectors com ara l’audiovisual, la fotografia, el grafisme o l’edició escrita”, va dir dimecres al 26è Mercat Audiovisual de Catalunya. “Per dir-ho d’una manera molt esquemàtica, qui guanyarà? Hollywood o Silicon Valley?”, es va preguntar.
Laura Pinyol va presentar al MAC l’informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2024, el qual analitza el paper disruptor de la IA generativa en aspectes com ara els drets d’autor, la desinformació, l’educació audiovisual, el gènere i el periodisme. També presenta, com cada any, una radiografia del sector, i posa l’èmfasi en la manera com el consum està augmentant en els nous sistemes audiovisuals, com ara les plataformes de vídeo sota demanda i les xarxes socials.
Pinyol remarca que l’educació és un àmbit essencial que demana una intervenció pública davant el repte de la IA
En relació amb a la desinformació, la vicepresidenta del CAC va explicar que estem assistint a un cercle destructiu que s’inicia amb les fake news, es multiplica amb la viralització i produeix una polarització, que suposa una erosió de la democràcia. “Aquest és el taló d’Aquil·les de la revolució digital?”, es va qüestionar la vicepresidenta de l’ens regulador, tot afegint: “Si la llibertat, pròpia de la democràcia, és utilitzada contra la democràcia, com evitar el col·lapse?”.
En la presentació de l’informe, Laura Pinyol va assenyalar que l’educació és un àmbit essencial que demana una intervenció pública davant el repte de la IA per evitar riscos i disfuncions. La vicepresidenta del CAC va al·ludir a la necessitat d’abordar l’educació tant si es tracta de defensar les persones de la IA com d’aprofitar les noves eines.
“Trobem arguments que afirmen que un aprenentatge amb IA, dissenyat, aplicat i supervisat degudament, pot ser una eina pedagògica de primer ordre per impulsar la curiositat i la innovació. Fins i tot pot obrir noves formes d’adquirir coneixements i donar sortida a les necessitats en diversitat i ritmes d’aprenentatge entre els diferents alumnes d’una mateixa aula”, va dir Pinyol.
Radiografia del sector
L’Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2024 mostra que el sector audiovisual català va facturar 8.636 milions d’euros el 2023, una xifra que suposa un increment del 14,1% respecte de l’any anterior i que representa el 3% del PIB de Catalunya.
El sector tenia un total de 4.161 empreses el 2024, que suposaven, amb dades del 2023, 41.866 llocs de treball. Les empreses van créixer un 4% i l’ocupació va augmentar un 12,6% en relació amb els exercicis anteriors.
De manera segmentada, el motor principal del sector audiovisual a Catalunya va ser l’entreteniment audiovisual (4.434 milions d’euros), seguit de la publicitat i la comunicació (3.087 milions d’euros) i dels mitjans de comunicació (1.115 milions d’euros).
Al món, la facturació del sector audiovisual va ser de 2,8 bilions de dòlars (dades del 2023), un 5% més que l’any anterior i superior al 3,2% del creixement de l’economia mundial.
El sistema audiovisual propi de Catalunya, que aplega els serveis audiovisuals establerts al Principat, està format per 494 serveis de comunicació audiovisual. Per tipologia es distribueixen en 66 canals de televisió (50 canals de TDT i 16 de TV per internet) i 428 emissores de ràdio (410 emissores en FM i 18 per internet).
Canvis en el consum
Pel que fa al consum audiovisual a Catalunya, l’any 2024 va consolidar les tendències dels darrers anys: davallada sostinguda de la televisió lineal, estabilitat de la ràdio i creixement de les plataformes digitals, les xarxes socials i els continguts interactius. En aquest escenari, el televisor es manté com a dispositiu central, gràcies a la televisió híbrida amb internet.
El consum diari de televisió tradicional a Catalunya es va situar en 2 hores i 36 minuts per persona, 7 minuts menys que el 2023 i més d’una hora per sota de la xifra del 2020. A l’Estat espanyol, per primera vegada, el consum va baixar de les tres hores diàries (2 h 51 min), amb una edat mitjana de la persona teleespectadora de 58 anys.
Quant a la ràdio, el consum es va mantenir estable al voltant dels 93 minuts diaris per persona. La penetració va ser del 55% i gairebé 4 milions de persones van escoltar ràdio a Catalunya, un 70% dels quals ho va fer en català. La FM va continuar sent el principal sistema d’emissió, tot i la caiguda de quatre punts percentuals. En canvi, van créixer les escoltes per internet (+1,4%), l’estríming (+0,9%) i els pòdcasts (+0,8%).
Durant el 2024, els mitjans tradicionals (canals de televisió lineals, emissores de ràdio i premsa) van perdre influència un any més en favor del consum a través d’internet. En el cas del consum televisiu, els serveis audiovisuals en línia sota demanda, amb les plataformes OTT i IPTV de pagament, van capitalitzar aquesta tendència.
A Catalunya, el consum mitjà diari de xarxes socials va ser de 2 hores i 18 minuts, una xifra superior a la mitjana espanyola i equivalent a la mitjana mundial.
L’AMIC presenta un nou sistema d’intel·ligència artificial a l’Espai Línia
