Cinto Niqui, director de l’ASRC; Tomàs Fabregat, cap de la BCHG); Eduard Garcia, president sortint de la FMCLCat; Raquel Martínez, nova presidenta de la Federació; Juan José Perona, degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB; Anna Fajula, vicedegana de Professorat, Qualitat i Innovació Docent, i Amparo Huertas, directora de l’Institut de la Comunicació (InCom-UAB) [foto: Víctor Merencio / FMCLCat].
El conveni permetrà que les ràdios locals aportin continguts de valor a l’ASRC, tant amb nous fragments radiofònics que s’hi incorporin com en la millora en la descripció i contextualització dels fragments ja existents. Aquest acord se suma al que es va segellar al febrer amb la Xarxa Audiovisual Local.
Impulsat per la UAB, l’Arxiu Sonor actualment compta amb fragments procedents de 1.165 emissores de ràdio de 311 localitats catalanes, i d’aquestes 246 són municipals, unes 120 ràdios escolars i un nombre significatiu procedeix del Tercer Sector. També hi ha enregistraments breus de ràdios públiques i privades i alguns fragments d’emissores internacionals que han emès en català a les bandes d’ona curta.
“Catalunya ha tingut unes 280 emissores municipals; per tant, ens faltaria incorporar a l’Arxiu registres d’unes 40 emissores municipals. La voluntat no és incloure tots els programes d’una mateixa emissora, sinó fragments representatius de cada emissora, i com més antics millor, perquè són els que tenen més risc de perdre’s”, va afirmar en la presentació Cinto Niqui, director de l’ASRC.
“La UAB va ser la primera universitat catalana a impartir estudis universitaris de comunicació a Catalunya, i ha estat un referent i –ho continua sent–, en els estudis radiofònics. De fet, les primeres tesis doctorals que es van fer a nivell estatal sobre el mitjà radiofònic van sortir de la nostra facultat”, va destacar Juan José Perona, degà de la Facultat de Ciències de Comunicació. Sobre el conveni amb la Federació de ràdios locals, va subratllar que “comportarà un enriquiment molt substancial” del fons de l’Arxiu Sonor.
Crida a preservar el patrimoni radiofònic
Abans de cloure l’acte, Cinto Niqui va fer una crida per reclamar la memòria sonora de les ràdios, en general, i de les municipals, en particular: “És molt important que directors i directores de les emissores de ràdio convenceu els vostres alcaldes i alcaldesses que la memòria sonora és patrimoni de les localitats”, va dir. Es tracta d’un esforç que, segons ell, també podria comptar amb el suport dels consells comarcals.
El segon ‘Llibre blanc’ de la ràdio local constata el seu “paper insubstituïble” en la cohesió territorial
