Aquest dimarts ha mort a Barcelona el periodista i escriptor Carles Sentís als 99 anys. Nascut a Barcelona el 9 de desembre del 1911, va estar molt vinculat a La Vanguardia, però també va col·laborar amb La Publicitat, L’Instant o La Veu de Catalunya i va ser corresponsal d’ABC, El Correo Catalán i Clarín.

La guerra va marcar bona part de la seva carrera, ja que als 40 va relatar la campanya del general De Gaulle a l’Àfrica, els judicis de Nuremberg o l’alliberament del camp de concentració de Dachau.

A més, va ser director de l’agència Efe (1966), el diari Tele/Exprés, que va fundar (1966), i de Ràdio Barcelona (1982); degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i president del Centre Internacional de Premsa de Barcelona als 70, així com director general de coordinació informativa durant el primer Govern espanyol sota la monarquia.

Amb tot, la seva figura també va generar controvèrsia, ja que va ser acusat d’haver col·laborat amb el règim franquista, malgrat que ell ho negava.

Al llarg de la seva trajectòria, Carles Sentís va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1986); el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme (1989); el Premi Nacional de Cultura de Periodisme (1998), i la Medalla al Mèrit al Treball (2008).

En el vessant polític, va encapçalar la candidatura d’UCD per Barcelona i va ser escollit diputat al Congrés el 1977, càrrec que va repetir el 1979. A més, se’l reconeix per haver estat un dels artífex del retorn a Catalunya del president de la Generalitat Josep Tarradellas, per a qui va exercir de conseller sense cartera entre 1977 i 1980.

Alguns dels llibres que va publicar són La Europa que he visto morirDel Congo a Argel con el general De GaulleLa paz vista desde LondresMemòries d’un espectadorCien años de sociedad.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram