Mar Sifre Rigol, Jordi Samsó, Eugeni Rodríguez i Dian Juny Moschini [foto: Joanna Chichelnitzky].
De respostes a la pregunta en van sorgir diverses, però hi va haver un concepte que en tot moment va planar en el debat i que va estar reivindicat per les tres persones que hi van participar: la pedagogia.
“Cal rigor, informació de qualitat i sobretot molta pedagogia”, va afirmar Samsó en la seva primera intervenció. “Explicar les coses, perquè si no sembla que hi ha dos ritmes. La pedagogia ha de ser estructural i permanent per incorporar-la sempre i no oblidar-la mai”, va afegir el president del Casal Lambda.
Una altra qüestió que de seguida va treure el cap va estar el problema de com el periodisme molt sovint tracta el col·lectiu LGTBI+ amb la mirada de l’excepcionalitat. Així ho va afirmat Eugeni Rodríguez, que també va criticar que “la informació i la opinió es barregen molt i això provoca desinformació”. Rodríguez, al mateix temps, va insistir en la importància de la pedagogia: “Hi ha desconeixement de la nomenclatura, dels conceptes… Això fa que la informació no sigui correcta”. Moschini, per la seva banda, va lamentar, primer de tot, la poca atenció i visibilitat que té la gent asexual, i posteriorment va assegurar que el primer que s’ha de fer des del periodisme “és aplicar el codi deontològic i informar amb rigor per ensenyar a la població la realitat”. També es va mostrar preocupada per la “falta de formació dels especialistes que han de tractar aquest tema”.
El cicle ‘Districte LGTBI’ l’impulsa el Línia [foto: Joanna Chichelnitzky].
El president de l’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia també va criticar, tirant una mica d’ironia, les peticions periodístiques que a vegades reben: “Truquen de la televisió i diuen si tenim un home gran, de poble i no sé què més… No tenim un catàleg de persones”. En la mateixa línia es va tornar a pronunciar Moschini: “Des dels mitjans a vegades proposen coses que ja veus que hi ha molt de desconeixement”. “El més important és donar visibilitat i després ja vindran les preguntes”, va afegir Samsó.
“Fer-ho fàcil i entenedor”
En el tram final del debat Sifre va plantejar la pregunta sobre què pot fer el col·lectiu LGTBI+ per arribar, amb les seves publicacions, a més gent. “A vegades ens hem quedat en la bombolla”, va dir la directora d’Orgull. La resposta, feta per Samsó, va estar clara: “Hem de fer-ho quotidià i traient transcendència. Fàcil i entenedor”. En aquest moment, Moschini va reivindicar la importància de les aportacions culturals del col·lectiu. “Es deixen de costat i són importantíssimes, perquè estan a l’avantguarda del pensament crític actual”, va assegurar la integrant de l’Associació Catalana d’Asexuals.
Així doncs, dijous a l’Espai Línia es va evidenciar que el periodisme té bastants reptes al davant a l’hora de parlar del col·lectiu LGTBI+. De totes maneres, també es va fer evident que s’han fet avenços importants, ja que els tres protagonistes del debat van destacar la bona feina que fan mitjans com la mateixa revista Orgull, betevé, la Televisió de Catalunya o Catalunya Ràdio, entre d’altres.
Els tres ponents durant el debat [foto: Joanna Chichelnitzky].