El Departament de Salut, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i DSAS (Després del Suïcidi-Associació de Supervivents) han editat el document Recomanacions als mitjans audiovisuals sobre el tractament informatiu de la mort per suïcidi, amb el qual es vol que els professionals i els mèdia, en el desenvolupament de la seva activitat, ajudin a informar sobre el suïcidi “de forma més acurada, correcta i sensible”, i contribueixin a “evitar els estereotips relacionats”.

El treball recull 12 recomanacions generals que s’ocupen del tractament de la mort per suïcidi en la informació emesa pels mitjans audiovisuals, tant pel que fa als espais d’informació diària com als programes que volen fer una aproximació més aprofundida d’aquesta temàtica.

En el document, els seus impulsors afirmen que els mèdia poden ser una eina “molt útil” per a la normalització a l’hora de parlar de la mort per suïcidi i també per ajudar a contribuir a la seva prevenció. També s’assegura que constitueixen una eina “molt valuosa” per a la divulgació d’alguns conceptes bàsics sobre el risc de suïcidi, així com de les institucions i entitats a les quals poden acudir les persones que pateixen aquest impuls.

La guia remarca que el fet de parlar del suïcidi no suposa necessàriament incitar-lo ni provocar un efecte contagi. “Certament, hi pot haver una relació entre un tractament inadequat de la informació sobre el suïcidi i un possible increment de suïcidis en població de risc”, explica.

“No obstant això, la cobertura responsable d’una notícia pot tenir un efecte preventiu sobre la conducta suïcida, atès que l’exposició a una informació de persones afectades que han afrontat una situació de crisi de manera positiva i sense comportaments suïcides es relaciona amb un descens en les taxes de suïcidi, i exerceix, en aquests casos, un efecte protector”, afegeix al respecte.

En línies generals, les 12 recomanacions, són:

  • Les informacions sobre suïcidis o sobre intents de suïcidi requereixen una aproximació respectuosa i prudent.
  • És important escollir les expressions adequades per descriure les persones que han presentat conducta suïcida.
  • Evitar la descripció detallada del mètode emprat.
  • Evitar associar valors socialment positius a la mort per suïcidi i no relacionar-ho amb idees d’heroïcitat, romanticisme o valentia.
  • Resulta convenient presentar la mort per suïcidi com a producte d’una complexa interacció de molts factors i no atribuir-la ni a una causa explicativa simplista ni inexplicable.
  • Extremar el respecte a la intimitat de les famílies i altres supervivents.
  • Evitar el tractament sensacionalista de la notícia i extremar la cautela a l’hora d’il·lustrar les informacions amb imatges.
  • Ser especialment amatents en la informació sobre el suïcidi o la temptativa de persones famoses, pel possible efecte d’imitació.
  • Diversificar les fonts d’informació periodística per tal d’aconseguir una informació més plural i contrastada.
  • Donar a conèixer els indicadors de risc de conducta suïcida i aportar informació sobre recursos preventius.
  • Els documentals i reportatges en què es tracta la informació en profunditat poden contribuir de manera molt important a prevenir el suïcidi elaborant un discurs construït amb l’assessorament d’entitats i persones expertes en la matèria.
  • Tenir molta cura en les informacions relatives a internet i no mencionar ni identificar webs ni xarxes que promoguin o continguin un discurs favorable al suïcidi. Sí és convenient esmentar els recursos de prevenció que es poden trobar a la xarxa.

El document també presenta un seguit de recomanacions específiques del llenguatge que s’hauria d’utilitzar tenint en compte l’escenari o el context en què s’ha produït la mort per suïcidi, així com una relació de les principals creences equivocades al respecte.

Informar bé per prevenir

En la presentació del document, el passat divendres, el president del CAC, Roger Loppacher, va destacar que aquestes recomanacions, les 19enes que elabora l’ens, poden “ajudar a trencar el tabú i l’estigmatització que es creen tant pel que fa la persona que mor com en relació amb els seus familiars i entorn”.

Loppacher va remarcar que una cobertura responsable pot tenir un efecte preventiu sobre la conducta suïcida. “El document no recomana evitar parlar de les morts per suïcidi, ni silenciar-les, sinó que aposta per abordar la qüestió i informar-ne, però de una manera acurada”, va puntualitzar.

En aquest sentit, la presidenta de DSAS, Cecília Borràs, va recalcar la necessitat de normalitzar la mort per suïcidi. “Forma part de la realitat i n’hem de parlar per poder prevenir i, així, poder salvar vides”, va afirmar.

Per la seva part, el conseller de Salut, Antoni Comín, va destacar la importància que tenen els determinants socials i les estructures culturals en la salut mental de les persones, un dels factors que incideixen en aquest tipus de mortalitat. “És un problema de salut pública al món i el paper educatiu dels mitjans és fonamental”, va remarcar Comín, qui va insistir en la necessitat d’adoptar un canvi cultural “que lluiti contra l’estigma i assumeixi que la societat ha de conviure amb el trastorn mental”.

La publicació del nou document es produeix en el marc del conveni de col·laboració entre Salut i el CAC, signat l’abril de 2014, i s’afegeix a les recomanacions sobre el tractament mediàtic de la salut mental, de l’anorèxia i la bulímia, i de la seguretat dels pacients.