El 8,9% de la ciutadania del País Valencià llegeix premsa en llengua autòctona i el 3,23% escolta ràdio en valencià. A més, el territori compta amb 103 periòdics de paper en valencià, amb tiratge total de poc més de 409.000 exemplars, i amb 14 diaris digitals, però no hi ha cap diari imprès en aquesta llengua.
Per altra banda, els únics rotatius en castellà que publiquen pàgines en valencià són l’edició valenciana d’El País, amb el suplement cultural setmanal Quadern, i Levante-EMV, amb la pàgina diària Panorama i el suplement Aula. Finalment, el valencià també és minoritari a internet amb el 13,7% dels digitals que usen el valencià com a llengua vehicular.
Així ho assegura un informe fet públic per l’Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes (APPV) i l’Associació Ciutadania i Comunicació (Acicom), les quals lamenten que la comunicació al País Valencià “viu una situació de diglòssia mediàtica en la que els mitjans en castellà són hegemònics”. Segons denuncien, el periodisme en valencià “viu contra les cordes de la inanició, és un sector feble i minoritzat”.
L’informe considera que el mercat i la política han configurat aquest “trist” panorama, i que la creació de la Radiotelevisió Valenciana (RTVV) el 1989 “no ha mitigat la castellanització” de l’espai comunicatiu valencià, procés que, assegura, en ocasions ha estat afavorit per la pròpia Generalitat Valenciana.
El valencià a la televisió
L’informe assegura que la presència del valencià a la televisió està marcada per tres situacions “anòmales”: una audiència dominada per les cadenes estatals; una Televisió Valenciana (TVV) “morta” com a motor de normalització lingüística (bilingüe i amb el 16% d’audiència), i un Consell “obstinat a boicotejar TV3” al País Valencià.
A més, les dues organitzacions recorden que la implantació de la TDT ha empitjorat la situació, doncs ha fet desaparèixer totes les televisions locals que existien i ha augmentat el nombre de canals en castellà. En aquest sentit, denuncien que moltes de les noves llicències incompleixen la llei, i tan sols algunes d’elles fan un esforç pel valencià.
La responsabilitat de l’Executiu
Segons l’informe, la principal responsable d’aquesta marginació de la comunicació en valencià és la Generalitat, per no fer útil el valencià a nivell social i no desenvolupar polítiques públiques sòlides i duradores de foment del valencià en els mitjans. En aquest sentit, es recorda que la presència de la llengua pròpia en els mitjans és major a Catalunya, País Basc i Galícia, on des de fa anys s’apliquen polítiques de comunicació per fomentar l’ús de les llengües autòctones en els mitjans.
El País Valencià és l’autonomia bilingüe que menys diners destina a la promoció de la llengua pròpia als mitjans de comunicació. El 2010, la Generalitat Valenciana va destinar 120.000 euros al foment del valencià en els mitjans, xifra que contrasta amb els 7 milions d’euros aportats per Catalunya, els 5,7 milions del País Basc, els 3,5 milions de Galícia i els 415.000 d’Astúries.
‘Millora la teua dieta mediàtica’
Davant la precarietat de la situació en que es troba el valencià als mitjans de comunicació, diverses organitzacions ciutadanes han posat en marxa, des de la passada setmana, la campanya Millora la teua dieta mediàtica, consumeix publicacions valencianes. L’objectiu és fomentar el consum de la informació elaborada en valencià en qualsevol mitjà de comunicació.
La campanya, que serà permanent, s’inicia amb tres accions. La primera consisteix en l’emissió de diverses falques publicitàries de promoció de la dieta mediàtica en valencià a les ràdios de la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes.
La segona acció és la posada en marxa del web quioscvalencia.info, un espai que acollirà les capçaleres de la premsa en paper i digital feta en valencià, així com els principals esdeveniments de la comunicació en aquesta llengua protagonitzats tant pels mitjans i els periodistes com per les associacions ciutadanes, de consumidors i especialitzades en comunicació i entitats en defensa de la llengua.
Finalment, la tercera iniciativa serà el desenvolupament d’accions a les xarxes socials per tal de fomentar les subscripcions a aquestes publicacions.
Propostes per millorar la dieta mediàtica en valencià
Per contrarestar la situació de “marginació” que viuen els mitjans de comunicació en valencià, una sèrie d’organitzacions han proposat i demanat al Consell de la Generalitat i les Corts Valencianes l’acompliment de les següents deu iniciatives.
1. Donar prioritat a la política lingüística amb el desenvolupament reglamentari de la LUEV en tots els camps de la vida social i econòmica valenciana, i especialment en l’àrea dels mitjans de comunicació. Que els mitjans en valencià siguin considerats per la Generalitat una indústria cultural que cal protegir, potenciar i preservar.
2. Desenvolupar una política nacional de comunicació des de la Generalitat que, entre altres accions, dugui a terme la reordenació del sector audiovisual valencià, començant per una reforma de RTVV que inclogui la valencianització total dels continguts.
3. Fomentar la producció audiovisual valenciana mitjançant la creació d’un Institut Valencià d’Indústries Culturals i d’un Consell de l’Audiovisual Valencià, així com el desplegament de recursos econòmics, legislació audiovisual i els organismes que siguin necessaris per enfortir aquest sector.
4. Potenciar el valencià en els mitjans de comunicació privats mitjançant polítiques públiques de subvencions desenvolupades des de la Generalitat, diputacions provincials i ajuntaments.
5. Consolidar i potenciar xarxes d’emissores públiques locals de ràdio, televisió i portals web, per tal d’aprofitar sinèrgies professionals, tècniques i econòmiques que millorin la qualitat. Plantejar-se la creació d’una agència de notícies en valencià.
6. Que la Generalitat arribi a una acord amb els governs de Madrid, Catalunya i Balears per obtenir la reciprocitat de totes les cadenes autonòmiques de ràdio i televisió que emeten en llengua catalana.
7. Que la Generalitat fixi uns criteris jurídics i polítics clars per evitar que continuï augmentant la dependència mediàtica en castellà, establint un marc favorable per als operadors i empreses que empren el valencià com a llengua de comunicació.
8. Crear un observatori de mitjans amb el suport de la Generalitat, universitats valencianes, associacions de mitjans de comunicació, empreses privades i associacions professionals de periodistes. L’observatori ha de servir per quantificar els mitjans existents, detectar potencialitats, avaluar audiències, usos i consums culturals, i plantejar estratègies.
9. Arribar a un consens polític i social a través de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per establir un estàndard del valencià oral a RTVV i al sector de la ràdio i televisió local i comarcal.
10. Elaborar un pla autonòmic de la TDT per reorientar el sector de la televisió local cap a projectes comunicatius compromesos amb la identitat cultural valenciana i la llengua.
Les organitzacions que han proposat aquests deu punts són l’Associació Ciutadania i Comunicació, l’Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes, la Federació Escola Valenciana, l’Associació d’Editors del País Valencià, la Xarxa d’Emissores Municipals Valencians, Acció Cultural del País Valencià i la Unió de Periodistes Valencians.
