Foto: Jordi Bedmar
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va advertir divendres en la gala dels Premis Nacionals de Comunicació que la desinformació “constitueix una de les amenaces més grans de la nostra època i ens interpel·la a tots fer-hi front”. Per combatre-la, va apuntar, cal tenir clara una premissa: “No hi ha veritats i mitges veritats, o veritats alternatives; hi ha veritats i mentides”. Així ho va manifestar en el discurs de clausura de l’acte de lliurament dels guardons, celebrats a Tarragona.
Enguany, els premiats han estat: EAJ-1 Ràdio Barcelona (Premi Nacional d’Honor), Gemma Nierga i Barris (Comunicació Televisiva), Ricard Ustrell Garrido i Carles Francino Murgades (Comunicació Radiofònica, ex aequo), Óscar Muñoz Sanz, a títol pòstum (Comunicació de Premsa); La Xarxa+ (Comunicació Digital), Diari de Tarragona (Comunicació de Proximitat), i Cristina Salvador i Branera i el pòdcast Càncer 360º del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (Comunicació Publicitària i Corporativa, ex aequo).
En la seva intervenció, el president de la Generalitat va destacar el compromís demostrat aquests dies pels mitjans de comunicació catalans, tant públics com privats, arran de l’incendi de la Segarra: “Compromís amb el servei públic, per fer arribar a la ciutadania informació útil sobre les indicacions dels serveis d’emergència; compromís amb el model de país que volem, més preparat per afrontar les conseqüències del canvi climàtic i més adaptat per protegir-nos millor; i compromís amb la ciència i amb la veritat”, va subratllar Salvador Illa.
El cap de l’Executiu va recordar que la llibertat de premsa està amenaçada en molts països, fins i tot als Estats Units. “Europa ha de ser, avui més que mai, espai per a la llibertat de premsa, la llibertat de càtedra, la llibertat de ciència, espai d’expressió i de creació”. “En aquesta defensa del model europeu, els mitjans catalans teniu una responsabilitat i alhora una oportunitat”, va reblar el president.
Dalmau: “Aquests guardons són l’expressió de la voluntat històrica del país d’aprofitar tots els mitjans de comunicació existents per entendre’ns millor i crear ponts d’entesa”
Per la seva part, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, va remarcar que els Premis Nacionals de Comunicació no són un “gest simbòlic” ni una “simple celebració anual”. Segons va dir, aquests guardons són l’expressió de la “voluntat històrica” del país “d’aprofitar tots els mitjans de comunicació existents per entendre’ns millor, per crear ponts d’entesa amb els altres, per explicar la nostra singularitat al món, i per entendre on som en moments convulsos”.
La prova d’això, va afegir, és un ecosistema amb més de 500 mitjans locals que “alimenten una comunicació arrelada al territori i alhora impulsen projectes amb influència global”. El conseller també va fer un esment al “paper essencial” dels mitjans en la vitalitat de la llengua catalana.
Foto: Jordi Bedmar
Propera edició a Sabadell
Albert Dalmau va destacar el fet que, per primer cop, l’acte de lliurament dels Premis Nacionals de Comunicació s’hagi lliurat fora de Barcelona, una decisió que “expressa la voluntat del Govern de pensar el país tot sencer, fent de la cohesió territorial un dels elements centrals de la Catalunya que volem i que imaginem”. Sobre la descentralització de la gala, Salvador Illa va avançar que l’any que ve se celebraran a Sabadell.
Palmarès
Foto: Jordi Bedmar
El jurat ha atorgat el nou Premi Nacional d’Honor a EAJ-1 Ràdio Barcelona per ser la primera emissora oficial de l’Estat espanyol. Van recollir el premi Jaume Serra, director general de ràdio i negoci audiovisual de Prisa Media, i Joan Alegre, director de Ràdio Barcelona i SER Catalunya.
El jurat considera que Ràdio Barcelona mereix ser reconeguda per “la seva trajectòria històrica i la seva contribució decisiva al desenvolupament de la ràdio a Catalunya”. El veredicte apunta que la celebració del centenari de la ràdio al llarg del 2024, impulsada per la Cadena SER, va posar en relleu “la seva importància històrica i el seu impacte en la societat com a mitjà de referència i qualitat”. El jurat afegeix que el mitjà radiofònic “es projecta en el futur com un dels actors més sòlids en el sector de la comunicació”.
Pel que fa al Premi Nacional de Comunicació Televisiva, ha estat concedit a la periodista Gemma Nierga i Barris per la seva “sòlida trajectòria”, la seva “capacitat d’escolta” i el seu estil comunicatiu “rigorós, empàtic i intel·ligent”. El veredicte destaca que, en el mitjà televisiu, Nierga ha creat espais de conversa “profunds i accessibles”, ha generat “una relació de confiança amb l’audiència”, i s’ha consolidat com “una de les veus més respectades del sector”.
El Premi Nacional de Comunicació Radiofònica ha estat atorgat ex aequo. A Ricard Ustrell Garrido per haver “renovat el relat radiofònic català amb una aposta pròpia, generacional i arriscada, tant en formats com en continguts”. El veredicte ressalta que la trajectòria d’Ustrell “combina creativitat, compromís i una gran capacitat de connectar amb les noves generacions sense perdre el vincle amb l’audiència tradicional”, i que ha convertit El matí de Catalunya Ràdio en “un espai de referència per entendre, escoltar i explicar el país amb rigor, mirada contemporània i vocació de servei públic”.
I a Carles Francino Murgades per ser “una de les veus més respectades del periodisme català”, amb una trajectòria de més de quatre dècades “marcada pel rigor, la proximitat i el compromís cívic”. El jurat destaca que Francino continua en primera línia radiofònica amb el programa La ventana de La Cadena SER, que la seva veu és “sinònim de credibilitat”, i que ha sabut “connectar amb generacions d’oients sense renunciar mai a l’ètica ni a la veritat”. “Guardonar-lo és reconèixer el millor periodisme fet amb vocació de servei públic”, rebla el veredicte.
El Premi Nacional de Comunicació de Premsa s’ha concedit a títol pòstum a Óscar Muñoz Sanz (1971 – 2025), periodista que va exercir durant gairebé 30 anys a La Vanguardia, per ser “un referent indiscutible de la informació local a Barcelona”. Van recollir el reconeixement la seva dona, Marta Calvo, i les filles Clara i Irene.
El jurat assenyala que Muñoz va cobrir àmbits com la política municipal, la mobilitat, l’urbanisme i els moviments socials amb un periodisme “rigorós, compromès i proper”, i ho va fer “sempre amb una mirada crítica i constructiva”. “La seva actitud vital i professional, mantenint-se actiu fins als últims dies malgrat una llarga malaltia, el converteix en un exemple de vocació, integritat i humanitat”, afegeix.
La Xarxa+ ha estat reconeguda per ser la primera plataforma OTT de continguts audiovisuals de proximitat en català
La Xarxa+ ha estat reconeguda amb el Premi Nacional de Comunicació Digital per ser la primera plataforma OTT de continguts audiovisuals de proximitat en català, gratuïta i que permet que els mitjans de proximitat puguin adaptar-se als nous hàbits de consum digital. La distinció va ser recollida per Núria de José, consellera delegada de La Xarxa; Miquel Herrada, cap d’operacions, i Xavier Abelló, director de TAC12.
El jurat destaca que els espectadors poden accedir a la programació en directe de desenes de canals locals i disposen d’un ampli catàleg al voltant de diferents àmbits estratègics vinculats al país, com els castells, els actes tradicionals i els esports, entre d’altres. “Un any després de la seva posada en marxa, el 2024, ha entrat en la fase de consolidació amb una millora permanent dels continguts, i s’ha consolidat com una eina no només de proximitat sinó també d’abast nacional i de connexió territorial”, subratlla.
El jurat ha guardonat el Diari de Tarragona amb el Premi Nacional de Comunicació de Proximitat per continuar sent, després de 215 anys d’història, el degà de la premsa en actiu a Catalunya. Santiago Batchilleria, conseller delegat del mitjà, va ser l’encarregat de rebre el guardó.
La capçalera és “un referent indiscutible de la premsa de proximitat al país, clau per a la cohesió informativa del territori i el pluralisme a les comarques tarragonines. Amb una família editora al capdavant que dona suport al periodisme local rigorós, amb professionals de llarg recorregut, com l’històric Antoni Coll, i noves generacions que afronten l’era digital”, afirma el jurat.
Finalment, el Premi Nacional de Comunicació Publicitària i Corporativa s’ha atorgat ex aequo. A Cristina Salvador i Branera, fundadora i consellera delegada de la consultora Both, per haver “impulsat i liderat l’orientació de la comunicació corporativa en tres àmbits que fins ara no havien comptat amb prou atenció al sector i en què ha estat pionera: la diversitat, la cultura i la comunicació interna”. El jurat destaca que, amb 25 anys d’història, Both “ha aconseguit posicionar-se com una de les empreses de comunicació corporativa amb més èxit”.
L’altra guardonat és el pòdcast Càncer 360° del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia, per la difusió de la investigació contra el càncer que es fa des de la institució. Van recollir el premi Blanca Pont, directora de comunicació de la Vall d’Hebron, i el periodista Adam Martín, responsable del pòdcast. “Els diferents capítols del pòdcast mostren les múltiples cares del càncer a través de la visió dels professionals del VHIO i els seus pacients”, ressalta el jurat.
Els Premis Nacionals de Comunicació distingeixen Ràdio Barcelona, Gemma Nierga, Ricard Ustrell, Carles Francino i La Xarxa+
