El programa Sense ficció commemora el seu desè aniversari a TV3 amb un documental que repassa alguns dels títols i temes que han tingut més impacte en la seva trajectòria. El treball s’emet aquest dimecres a les 21.55 h.

Sense Ficció, mirall d’una dècada para atenció en aquells que tenien com a tema la recuperació de la memòria històrica del franquisme, (Avi, et trauré d’aquí; La cançó censurada, i Pujol Catalunya, el consell de guerra), però també en obres que han estat mereixedores d’un Oscar, com Searching for Sugar Man, o de premis Goya com Bicicleta, cullera, poma.

Realitzat per David Burillo, dirigit per Josep Rovira i amb producció de Laura Navalpotro, el documental inclou visions inèdites dels directors del programa, les intimitats de les gravacions, així com la repercussió en les vides dels protagonistes de les obres d’aquests deu anys.

Un cas insòlit

La cadena destaca que el de Sense ficció és un cas “gairebé insòlit” en el panorama de les televisions públiques europees: un programa de documentals emès en la cadena principal, en prime time i amb bones dades d’audiència.

El 2017 l’espai va registrar una quota de pantalla mitjana del 10,92%, i l’any passat del 13,93%. En el conjunt dels deu anys, la mitjana de share ha estat del 12,83%.

Des de que va començar a emetre’s el 23 de gener de 2009, Sense ficció ha programat més de 400 documentals, amb una mitjana de 45 a l’any.

“Celebrem deu anys d’un programa que només s’entén com a aposta de la voluntat de servei públic i compromís amb la ciutadania de TV3”, ressalta la directora del programa, Montse Armengou.

“Amb els sòlids fonaments que hi va posar Joan Salvat, dirigir Sense ficció i el seu equip és un orgull i significa una aposta pel periodisme de qualitat, compromès i rigorós”, assenyala.

“El gènere documental permet una mirada d’autor, més subjectiva, no necessàriament neutral, però que obligatòriament no pot oblidar mai la seva essència i compromís: mostrar totes les veus –especialment les més oblidades– amb rigor”, afegeix Armengou.