Foto: Margarita Kabakova
La Generalitat ha distingit la periodista i escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx amb la 34a edició del Premi Internacional Catalunya. El jurat ha decidit guardonar Aleksiévitx per “la seva destacada trajectòria literària i la seva poderosa obra sobre les conseqüències de l’imperi soviètic –a Txernòbil i molt més enllà–, que l’autora continua desenvolupant a l’exili”.
El veredicte ressalta que la seva implicació en l’oposició al règim del president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, i contra la invasió russa d’Ucraïna “han atorgat especial rellevància” a la seva candidatura al Premi Internacional Catalunya.
En l’anunci del guardó, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha destacat que Aleksiévitx és “un referent ineludible, una veu clara i forta en un context internacional marcat durament per la invasió russa d’Ucraïna”, un conflicte que “ha denunciat i de la qual s’ha convertit en una de les veus contraries més poderoses”.
El cap de l’Executiu també ha remarcat que, “més enllà del seu talent literari, Svetlana Aleksiévitx posseeix un inqüestionable compromís democràtic amb els drets i les llibertats de la ciutadania”. En aquesta línia, Aragonès ha subratllat la defensa que la periodista i escriptora ha fet dels “valors de la democràcia, els drets humans i la pau, també a Bielorússia, el seu país, especialment els darrers anys”.
El Premi Internacional Catalunya, dotat amb 80.000 euros i l’escultura La clau i la lletra d’Antoni Tàpies, s’atorga anualment a aquelles persones que hagin contribuït decisivament a desenvolupar valors culturals, científics o humans arreu del món.
L’acte de lliurament tindrà lloc dilluns 10 d’octubre, en una cerimònia presidida per Pere Aragonès al Palau de la Generalitat.
Trajectòria
Svetlana Aleksiévitx va néixer el 1948 a Stanislav, i es va llicenciar en Periodisme el 1972 a la Universitat de Minsk. A la ciutat de Biaroza va treballar al diari i a l’escola local com a professora d’història i d’alemany. Enfrontada al Govern i la censura del president de Bielorússia, l’any 2000 va abandonar el país, vivint a París, Göteborg i, actualment, Berlín.
Aleksiévitx publica assajos, contes i reportatges. Les seves obres van ser censurades a l’antiga Unió Soviètica, i no va ser publicada amb normalitat fins a l’arribada de Gorbatxov al poder i la perestroika. Els seus llibres s’han traduït a més de 50 idiomes, han estat la base d’una dotzena d’obres, i més d’una vintena dels seus guions s’han filmat com a documentals.
Entre d’altres, ha estat distingida amb el Premi Nobel de Literatura (2015), el Premi Médicis d’assaig (2013) i el Premi Ryszard Kapuscinski de reportatge literari (2011).
