Obertament (l’aliança catalana de lluita contra l’estigma en salut mental) i el Grup de Periodistes Ramon Barnils han alertat sobre l’increment els darrers mesos de l’ús mediàtic d’expressions referents a la salut mental per referir-se a la situació política catalana. Això genera “un imaginari pervers i fals sobre la realitat de les persones que conviuen amb un trastorn mental”, assenyalen. Davant d’aquesta situació, demanen “tolerància zero” en l’ús d’expressions i metàfores que estigmatitzin la salut mental.

“En aquests moment delicats volem recordar a polítics, periodistes i tertulians que evitin popularitzar i difondre l’ús de llenguatge discriminatori”, reclamen Obertament i el Grup Barnils en un comunicat conjunt. “L’ús metafòric que estem sentint aquests dies als nostres mitjans de referència, en alguns casos, és abusiu, innecessari i discrimina les persones per raó de la seva salut mental”, critiquen.

Així doncs, es recomana evitar l’ús de termes psiquiàtrics com esquizofrènic, bipolar, psicòtic o similars per adjectivar situacions o idees caòtiques, irracionals, extravagants o simplement contràries a les ideologies dominants, amb recursos lingüístics o qualificatius que no apel·lin a la salut mental.

Titulars sensacionalistes

Obertament i el Grup Barnils insten a posar “especial atenció” a titulars alarmants o sensacionalistes que utilitzen diagnòstics de salut mental per captar l’atenció, ja que “perpetuen els mites i estereotips negatius sobre salut mental, augmentant així l’exclusió de persones amb alguna problemàtica d’aquest estil”.

Com a exemple d’aquest ús exposa una sèrie de titulars: La ruptura y la esquizofrenia; Psicosis en el Parlament; La ‘esquizofrenia’ de Cataluña a la hora de venderse fuera; L’esquizofrènia catalana; Catalunya és bipolar; Destapan la esquizofrenia separatista; El manicomio catalán; La política té un cert punt d’esquizofrènia, o A Catalunya patim una esquizofrènia identitària.

Les dues entitats expliquen que el “perill” dels continguts estigmatitzants en els mitjans de comunicació és que “retroalimenten uns prejudicis ja existents que es reflecteixen en els estereotips que projectem sobre l’imaginari col·lectiu de la salut mental, i finalment aquest acaba per materialitzar-se en comportaments discriminatoris reals que afecten directament a la inclusió i qualitat de vida de moltes persones”.

Obertament proposa el document de treball Guia de mitjans. Recomanacions per informar sobre salut mental.