Les xarxes socials, i en particular Twitter, han estat determinants a l’hora de marcar l’agenda informativa dels mitjans sobre l’apagada del senyal de TV3 al País Valencià. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe L’apagada de TV3 al País Valencià i l’impacte de les xarxes socials d’internet, un treball “d’urgència” realitzat per Media.cat i que analitza la cobertura dels fets del 17 al 19 de febrer.

El document revela que els punts de més intensitat del hashtag #sensesenyal, impulsat pel diari digital VilaWeb i que en el seu moment més àlgid (divendres 18 a les 12h) va arribar a suposar el 0,05% del tràfic mundial de Twitter, han precedit els períodes de màxima intensitat informativa de TV3, el canal 3/24 i Catalunya Ràdio, i també una major cobertura de la premsa en paper.

En canvi, l’estudi troba que els mitjans digitals han evolucionat “en paral·lel” a la dinàmica 2.0, i en alguns casos, com el de VilaWeb, remarca que “fins i tot l’han alimentat”.

Així, l’informe constata en les seves conclusions que la pressió ciutadana a la xarxa “té conseqüències directes en el tractament dels temes d’interès social, i que els mitjans són permeables a les seves dinàmiques”.

La moderació dels mitjans de la CCMA

L’informe, que analitza especialment la cobertura realitzada pels mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), assenyala que aquests, amb l’excepció del 3cat24.cat, “han reaccionat tard i no han prioritzat la informació sobre l’apagada en les seves agendes temàtiques”. Així, es constata que, tot i que nombrosos mitjans informaven el mateix dijous de la més que previsible apagada, la reacció arriba tard i TV3, el canal 3/24 i Catalunya Ràdio no comencen a centrar el seu focus informatiu en la matèria fins que Acció Cultural del País Valencià fa efectiu el tall de les emissions i la protesta esclata a la xarxa.

Segons el document de Media.cat, “la manca de previsió se soluciona, en part, per la ràpida capacitat de reacció del 3/24”. En canvi, troba “especialment greu” que el Telenotícies vespre del dijous 17 dediqués trenta segons al tema, quan la notícia ja estava confirmada. A més, als informatius de TV3, només dissabte al migdia la notícia va ser el tema principal, i tant dijous com dissabte es deixava per a la segona meitat dels informatius.

“En clau tan periodística com empresarial resulta incomprensible que els mitjans de la Corporació, i en especial TV3, no hagin destacat per sobre de la resta d’actors mediàtics a l’hora de dotar d’intensitat i qualitat informativa el tema”, conclou l’informe. L’única excepció és el 3cat24.cat, que segons Media.cat ha fet un seguiment “intens, generós i a l’alçada de les circumstàncies”.

Per tot plegat, l’informe troba que la cobertura realitzada pels mitjans de la CCMA ha estat “molt moderada”.

Les dues tendències dels diaris impresos

Pel que fa a la premsa en paper, els autors del document detecten dues tendències: un bloc de mitjans format per Ara, Avui, El Punt i Levante-EMV, que fa un tractament “intens” de la notícia, la destaca a portada, la considera un tema prioritari a l’interior, i es mostra favorable a les emissions; i un segon bloc format per La Vanguardia, El Periódico i Las Provincias, que gairebé no informa dels fets.

L’estudi subratlla que l’Avui, El Punt i Levante-EMV destaquen per anticipar-se el mateix dijous 17 amb una informació sobre la possible clausura dels repetidor, mentre que de l’Ara destaca la “contundent” portada divendres 18, essent el primer rotatiu que aborda la clausura com el tema principal de la seva agenda temàtica. Per la seva banda, Levante-EMV és l’únic rotatiu imprès valencià analitzat que incorpora fonts favorables a la continuïtat de les emissions de TV3.

Així, l’informe conclou que l’anàlisi de la cobertura dels mitjans impresos revela que la línia editorial en relació a la clausura de TV3 al País Valencià no depèn de què el centre de decisió del diari estigui radicat a València o Barcelona. En concret, subratlla que la cobertura d’Ara, Avui i El Punt és més similar a la de Levante-EMV que no pas a la de la resta de diaris del Principat; mentre que la cobertura de La Vanguardia o El Periódico, “fluixa i intermitent”, s’aproxima més a la de Las Provincias, l’únic rotatiu que justifica editorialment la posició del Govern de Francisco Camps.

La reacció immediata dels digitals

Finalment, l’informe de Media.cat conclou que els mitjans digitals són els que han donat una informació més actualitzada i constant dels fets, reaccionant de forma immediata i en paral·lel a la dinàmica de les xarxes socials. El document troba que el seguiment posterior, en canvi, ha marcat diferències, amb mitjans que se n’han desentès quasi per complet del tema i d’altres, com VilaWeb, que pràcticament han liderat la protesta a les xarxes. Els autors de l’estudi constaten que el to i l’enfocament és bastant unànime en favor de la continuïtat de les emissions de TV3, tret de l’edició digital de Las Provincias i alguns apunts negatius de l’edició digital d’El Periódico.

En concret, l’informe assenyala que el 90% s’han posicionat en contra del tancament, i que els articles d’opinió i editorials també han aprofitat per criticar tot el model de Govern de Camps.

L’estudi de Media.cat destaca que capçaleres com VilaWeb, Nació Digital o Directe.cat, així com les edicions digitals de l’Ara o Levante-EMV, han ofert a la seva audiència continguts específics i diferenciats.