Un equip d’investigadors del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra ha realitzat l’informe Mitjans digitals en català. Situació i reptes de futur, per encàrrec de l’APPEC Editors de Revistes i Digitals, el qual recomana promoure la cooperació entre capçaleres per tal de garantir-ne la supervivència.
L’estudi analitza alguns dels principals mitjans digitals en català d’informació generalista i temàtica: NacióDigital, ElNacional.cat, LaRepública.cat, VilaWeb, elMón, Ara, Sàpiens, El Punt Avui, Enderrock i Time Out. Els autors són Reinald Besalú, Carles Pont, Joan M. Corbella, Lluís Codina i Eva Hernàndez.
L’informe està plantejat amb tres hipòtesis de treball. Una sostenia que el mercat dels mitjans digitals en català té unes dimensions reduïdes, fet que aconsella promoure la cooperació. L’equip d’investigadors considera que aquesta hipòtesi és vàlida, i que la unió de mitjans “podria ser bona” tenint en compte que és un fet que es produeix arreu i que el nombre de capçaleres a Catalunya “podria arribar a posar en crisi la viabilitat d’alguns projectes”.
Els autors consideren que la cooperació podria ser positiva a diversos nivells: per negociar amb les centrals de compra; per millorar la presència i qualitat de les informacions internacionals als mitjans digitals; per compartir tecnologies de producció i de seguiment d’audiències; per compartir instal·lacions, i a nivell de I+D.
L’informe admet que la cooperació “no és fàcil”, tant per experiències internacionals com per les entrevistes mantingudes amb alguns editors. Així doncs, es considera que el millor és “fomentar una cooperació competitiva”; és a dir, en aquells àmbits en els quals els mitjans no competeixen.
Una altra hipòtesi plantejava que, tot i presentar situacions econòmico-empresarials diverses, els mitjans digitals en català tenen dificultats per trobar vies alternatives d’ingressos que els permetin ser sostenibles en el temps. En aquest cas també dona per bona. A més, es constata que, encara que aquest és un fenomen universal, a Catalunya “es veu agreujat per les dimensions del mercat i pel fet que les centrals de compra no tenen prou en compte els mitjans digitals en català”.
Finalment, una tercera hipòtesi afirmava que en la majoria de mitjans digitals en català no hi ha una estratègia clara quant a organització i distribució eficient del contingut en les plataformes digitals on són presents. Els autors la refuten, ja que l’anàlisi conclou que els mitjans digitals en català en general tenen un “bon posicionament i visibilitat”.
Recomanacions
L’equip investigador de la UPF proposa deu recomanacions perquè els mitjans digitals en català puguin afrontar en millors condicions el procés de fi del model tradicional de la premsa:
- Buscar noves finestres d’explotació i noves estructures de funcionament basades en nous empaquetats. És a dir, explorar possibilitats que permetin acompanyar els mitjans d’altres serveis i productes d’àrees connexes (com comerç electrònic o esdeveniments, entre d’altres).
- Explorar vies de cooperació, especialment en aquells aspectes pels quals els mitjans no competeixen (com ara plataformes tecnològiques, instal·lacions, o en I+D).
- Potenciar la singularització de les publicacions per tal de visibilitzar-ne millor el valor afegit i generar un ecosistema més divers. En aquest punt, es recomana als mitjans d’informació general incrementar la diversitat de continguts més enllà dels estrictament polítics, i sobre aquests es suggereix col·laborar més estretament amb els mitjans locals.
- Apostar pels murs de pagament flexibles (que no porosos). És a dir, fer una proposta d’accés als continguts de pagament diferent segons l’usuari, i també fomentar acords amb empreses disposades a finançar subscripcions per a certs col·lectius (joves, estudiants, jubilats…).
- Explorar noves vies de distribució a través d’agregadors, més enllà de l’iQuiosc.
- Treballar en mètriques de segmentació que permetin aprofitar millor la publicitat programàtica i de nínxol i, en conseqüència, monetitzar millor.
- Potenciar la fidelització digital dels lectors aprofitant la flexibilitat que permet el coneixement dels usuaris. Així, es suggereix oferir a cada lector continguts diferents en funció dels seus interessos i, alhora, trobar maneres d’arribar-hi sense que hagi d’anar a buscar el mitjà.
- Actuar amb cautela respecte de les xarxes socials, ja que una excessiva dependència pot ser font de problemes quan aquestes decideixen modificar els seus algorismes. Una reducció de la dependència també permetria fugir de la idea de la informació com a commodity i potenciar la de qualitat.
- Explorar fórmules d’obtenció d’ingressos que vagin més enllà de la publicitat (dominada pels grans agents TIC) i de la subscripció digital de pagament.
- Millorar l’equitat en el repartiment de la publicitat institucional i fer-la més capil·lar per tal que tots els mitjans se’n puguin beneficiar.
Els reptes segons els editors
Els editors entrevistats per a l’informe (NacióDigital, ElNacional.cat, , elMón, Ara, Sàpiens, El Punt Avui, Enderrock i Time Out) en línies generals coincideixen en què els mitjans digital en català tenen quatre grans reptes:
- Augmentar els ingressos publicitaris, tenint en compte un context advers en què les centrals de compra no els tenen en compte.
- Complementar les mètriques de comercialització de la publicitat amb altres mètriques menys usades que permetin avaluar qualitativament el compromís dels usuaris amb el mitjà.
- Explorar i potenciar vies alternatives d’ingressos, especialment a través de l’organització d’actes i esdeveniments.
- Captar nous lectors i subscriptors per fer-se més sostenibles.
Mitjans digitals en català. Situació i reptes de futur s’estructura en tres grans apartats que corresponen a tres metodologies diferents de recollida d’informació per tal de validar, matisar o refutar les tres hipòtesis esmentades.
En la primera part s’analitza la situació econòmico-empresarial d’una mostra de mitjans digitals en català (2010-2017), les seves audiències (2013-2018) i les seves webs, sobretot en termes de posicionament i arquitectura de la informació. En la segona part s’aporten les visions i percepcions recollides entre els editors, i en la tercera es destaquen aquells debats, iniciatives i experiències que a nivell internacional han tingut més ressò i que, per tant, poden resultar de major interès per al sector a Catalunya.
