Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra i de la Universitat Oberta de Catalunya conclou que les noies usuàries d’Instagram i TikTok valoren més negativament que els nois l’impacte d’aquestes xarxes sobre el seu benestar psicològic. Entre les possibles causes, el treball indica que les noies fan un ús més intensiu de les xarxes, i que se senten més observades i pressionades per la imatge i aspecte físic que hi projecten, a més de necessitar més validació externa.
La recerca analitza la percepció dels adolescents del conjunt de l’Estat espanyol sobre l’impacte de les xarxes sobre altres aspectes de la seva vida social. Un article recent de la publicació científica Revista de Comunicación exposa els resultats de l’estudi dirigit per Mònika Jiménez de la UPF i Mireia Montaña de la UOC, que en són les investigadores principals.
El treball parteix d’una enquesta a una mostra de 1.043 joves d’entre 12 i 18 anys (el 50,5% noies i el 49,5% nois), dels quals el 70,7% són usuaris de TikTok i el 63,8% d’Instagram. Els enquestats han valorat de l’1 al 5 (de més negatiu a més positiu) l’impacte de les xarxes sobre nou ítems de la seva vida social.
Els ítems amb millor i pitjor valoració
Globalment, els ítems més ben puntuats són la capacitat d’organització col·lectiva (amb un 3,52), la pertinença grupal (3,51) i la possibilitat d’expressar-se tal com són (3,48). En totes les dimensions de l’estudi, excepte el benestar psicològic, no hi ha diferències rellevants per gènere.
Per contra, els ítems amb una valoració més baixa tant entre els nois com entre les noies són el benestar psicològic i la comunicació amb les persones adultes més properes (3,06 en ambdós casos). En el cas del benestar psicològic, les noies puntuen aquest ítem amb un 2,99 enfront el 3,13 dels nois. La resta de dimensions valorades són l’habilitat per argumentar i debatre, la socialització entre iguals, l’acceptació de les normes establertes i la presa de decisions i autonomia social.
“Les adolescents tenen una percepció més crítica i sovint més negativa de l’impacte de les xarxes socials en el seu benestar”
“Els continguts sobre moda i bellesa que l’algoritme sol oferir per defecte a les noies, tenen una clara incidència sobre la seva imatge corporal o l’autoestima. En el cas dels nois, el fet que els continguts suggerits estiguin molt relacionats amb esports i jocs de competició, amb conductes sovint agressives, refermen la idea de l’home dominant vinculat a la masculinitat tòxica, amb pocs espais per mostrar les seves emocions”, assenyala Mònika Jiménez.
“Les adolescents tenen una percepció més crítica i sovint més negativa de l’impacte de les xarxes socials en el seu benestar, possiblement perquè s’hi exposen més intensament i senten més pressió per l’aparença i la validació externa. Això apunta a una necessitat urgent de reforçar la seva educació emocional i mirada crítica a les xarxes”, apunta Mireia Montaña.
Tot i això, Montaña adverteix que els nois i noies no són consumidors passius de les xarxes: “L’estudi mostra que tenen una percepció força acurada dels efectes que les xarxes tenen en la seva vida social i emocional, tot i que encara hi ha marge per treballar en la seva capacitat crítica, especialment pel que fa a l’algoritme de TikTok”.
En la mateixa línia, Jiménez ressalta que “fins ara no existeixen estudis que determinin fins a quin punt els adolescents tenen eines per copsar i afrontar les conseqüències de la dictadura algorítmica, per la qual cosa cal analitzar quina és la seva capacitat real per fer-ho i, a partir d’aquí, decidir les eines que necessiten”.
L’algoritme de TikTok reforça els rols tradicionals de gènere
En termes generals, l’estudi indica que els joves consideren que l’ús d’aquestes xarxes té un impacte neutre sobre les seves vides; és a dir, que els efectes negatius es veuen contrarestats pels positius. Per això, les puntuacions de totes les dimensions se situen per sobre de l’equador del 2,5. Els joves indiquen, fins i tot, certs efectes positius de l’ús de les xarxes sobre el seu benestar psicològic; per exemple valoren que els facilitin connexió, suport i espais de debat amb persones en situacions similars.
Una altra de les conclusions de l’estudi és que els joves perceben de forma més positiva l’impacte d’aquestes dues xarxes sobre la seva vida social quan en són usuaris que quan no ho són. Entre els usuaris d’Instagram, la capacitat d’organització col·lectiva i la pertinença grupal són les dimensions més ben valorades amb un 3,55.
Una de les tres dimensions més valorades pels joves usuaris de TikTok és la possibilitat ser i expressar-se tal com són (3,54). Això podria confirmar que encara existeix cert desconeixement del seu algoritme entre els joves quant a la seva capacitat d’oferir continguts personalitzats. Ara bé, la recerca també indica que han trobat noves maneres de socialitzar a TikTok, tot i que aquesta xarxa, a diferència d’Instagram, no està concebuda per a la interacció social.
El que més valoren els joves usuaris de TikTok és que les interaccions amb altres usuaris els facilitin la comprensió i acceptació de les normes i convencions socials (3,56). Però l’estudi alerta que aquesta tendència resta capacitat crítica als adolescents respecte a les tradicions socials establertes, per exemple pel que fa als rols de gènere. Les investigadores alerten del “biaix de gènere” de continguts de TikTok com els suggerits a la pàgina Per a tu, amb importants efectes sobre els adolescents.
Pot Facebook sobreviure en l’era de TikTok i la desinformació?
