Un informe de l’observatori Mèdia.cat constata que els quatre principals diaris de Madrid –El País, El Mundo, La Razón i ABC– pressuposen la culpabilitat dels presos polítics catalans jutjats per l’1-O i n’exigeixen la seva condemna. Editorials que sentencien. El judici de l’1-O, a la premsa impresa de Madrid analitza 63 editorials dels quatre mitjans dedicats al judici publicats entre febrer i juny.
“Anomenar els acusats ‘colpistes’ de forma continuada implica una vulneració flagrant de la presumpció d’innocència a la qual els mitjans estan obligats per l’article 5 del Codi Deontològic de la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya”, assenyala l’autor de l’anàlisi, el periodista Joan Canela. “No tan sols això, sinó que no s’ha detectat cap cas en què es dubtés de la culpabilitat dels encausats, es recordés que encara són innocents, es demanés respecte pels seus drets o es fes esment d’aquesta presumpció”, afegeix.
L’estudi conclou que la presa de posició dels quatre diaris va en la mateixa línia: “la veracitat dels presumptes delictes que es jutgen, l’existència de la violència i la negació que aquest sigui un procés polític”. Amb tot, sí detecta “certes divergències” en el llenguatge d’El País, que “es desmarca lleugerament” de la resta de capçaleres analitzades.
Amagar i destacar fets que poden perjudicar els seus arguments
L’autor troba “preocupants” els mecanismes emprats pels quatre diaris per posicionar-se, ja que “van més enllà del desplegament d’arguments legítims”. Per una banda, s’assenyala que, per defensar els seus posicionaments, “amaguen esdeveniments clau que beneficien els acusats o perjudiquen l’acusació”, com la petició de l’ONU del seu alliberament, el paper de Vox com a acusació popular, les imatges de violència policial de l’1-O, o les mentides i evasives de testimonis de l’acusació.
I de l’altra, els mitjans de Madrid “remarquen i destaquen els fets que van en la direcció contrària”, com la inadmissió al Tribunal d’Estrasburg del recurs de Carme Forcadell o les declaracions de testimonis de la defensa que contradiuen la seva estratègia.
A més, l’estudi destaca que en almenys un cas “s’ha mentit de forma flagrant per generar la sensació d’uns fets molt greus”, en referència a quan El Mundo va assegurar en un editorial que el 20 de setembre es va “assaltar” el Departament d’Economia.
L’informe de Mèdia.cat també detecta “un ús constant de llenguatge fortament connotat”, que pot anar des de l’insult fins a la utilització de termes bèl·lics i militars o que pressuposen l’existència de violència.
Finalment, l’autor també ressalta que les quatre capçaleres “han coincidit en la defensa acrítica de les institucions espanyoles i el mantra de la ‘democràcia consolidada’, més com un lema propagandístic que com una hipòtesi a demostrar amb arguments i dades”.
