El Jutjat Contenciós Administratiu número 11 de Barcelona ha anul·lat l’acord del Consell Audiovisual de Catalunya d’octubre de 2017 en què exculpava la directora d’El matí de Catalunya Ràdio, Mònica Terribas, de vulnerar el Llibre d’estil i la llei per difondre la presència de vehicles policials en carreteres i autopistes catalanes en el marc de l’operació contra el referèndum de l’1-O.

La sentència estima la demanda de Daniel Sirera, secretari i conseller del CAC, qui va denunciar que se li havia impedit votar en el ple, que en va fixar l’abstenció obligatòria. La magistrada entén que la forma en què es va debatre i votar l’abstenció de Sirera “conculca la legalitat”, i que l’adopció de l’acord es va assolir “prescindint totalment i absoluta” del procediment legal, de manera que el declara nul de ple dret.

El ple del CAC va aprovar l’exculpació de Terribas amb tres vots favorables (el president Roger Loppacher, el vicepresident Salvador Alsius i Yvonne Griley), mentre que les dues conselleres que van demanar l’anàlisi (Carme Figueras i Eva Parera), es van inhibir de votar per prudència pels dubtes sobre si la petició podia entendre’s com un posicionament previ.

Per la seva part, a Daniel Sirera no se li va permetre participar per un informe de l’àrea jurídica del CAC arran d’una queixa del Col·legi de Periodistes, que va denunciar la seva manca d’imparcialitat en l’afer per criticar via Twitter el suport de la institució a Terribas després que fos denunciada per la Unió d’Oficials de la Guàrdia Civil.

L’aleshores degana del CPC, Neus Bonet, va presentar un escrit de queixa davant del CAC, que el ple va debatre abans del de Mònica Terribas però que no es va lliurar als consellers amb les 48 hores d’antelació preceptives.

L’anul·lació

La sentència considera l’acord del CAC nul de ple dret en entendre que es va adoptar “prescindint totalment i absoluta del procediment legal establert i de les normes que contenen regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats”, segons recull l’ACN. En aquest sentit, recull que tampoc es va debatre ni votar conforme a la legalitat, i que l’abstenció “no pot sotmetre’s a la votació del ple o de la resta de consellers perquè no existeix aquesta previsió legal, sinó que s’ha de canalitzar a través d’una recusació en forma”, diu la resolució.

“Ni el ple ni el president tenen competència per instar l’abstenció forçosa d’un dels seus membres. A més, el resultat de la votació forçosa hauria de constar com a resultat de l’acord”, rebla la jutgessa.