El Jutjat Social número 2 de Sevilla ha condemnat La Vanguardia a indemnitzar amb 93.678,90 euros un reporter gràfic per acomiadament improcedent, després de 23 anys a l’empresa com a corresponsal a Andalusia. El fotògraf va començar a treballar per a La Vanguardia com a col·laborador el gener de 1991 mitjançant un acord verbal, i el juny del 2011 ambdues parts van formalitzar la relació amb un contracte mercantil, que el diari va rescindir el març del 2012.

La sentència estima que es tracta d’un acomiadament improcedent perquè hi havia una “autèntica relació laboral” des de que va començar com a col·laborador, segons informa el Sindicat de Periodistes d’Andalusia, els serveis jurídics del qual representen el denunciant en el litigi.

El Jutjat sevillà recorre a la jurisprudència del Tribunal Suprem per establir que, quan en una relació civil d’arrendament de serveis concorren, al costat de les notes genèriques de treball i retribució, les d’alienitat en el treball i de dependència en el règim d’execució del mateix, “ens trobem davant d’un contracte de treball sotmès a la legislació laboral”.

La sentència apunta que el fotoperiodista tenia una relació amb La Vanguardia “estable i permanent”, ja que estava a disposició del mitjà per cobrir esdeveniments o il·lustrar reportatges en “directa i estreta” col·laboració amb la redacció; rebia una retribució fixa mensual; se li abonaven les despeses ocasionades per la feina, i podia disposar de mitjans materials i tecnològics de l’empresa per a l’exercici de la seva activitat.

El jutge també indica que, el fet que el reporter tingués cedits els drets d’explotació de les fotografies, que publicades o no passaven a formar part de l’arxiu de La Vanguardia, i que mantingués sobre elles els drets de propietat intel·lectual, no impedien l’existència d’una relació laboral, com tampoc ho feien que tingués un blog de fotografia o fos director de fotografia d’una revista de viatges.

La defensa recorre la sentència

La sentència reconeix en el treballador la categoria de redactor A i estipula una indemnització de 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats des del 12 de febrer de 2012 (quan entra en vigor la reforma laboral) fins a l’acomiadament, i de 45 dies per al període anterior, a comptar des del 1991.

Amb tot, la defensa ha recorregut la sentència. Per una banda, perquè entén que li correspon la categoria de redactor sènior, amb la qual cosa el salari seria superior. I per una altra, perquè considera que el fotoperiodista té dret a ser readmès al diari.

El Sindicat de Periodistes d’Andalusia ha celebrat la sentència perquè “fa justícia” a un reporter gràfic, un dels col·lectius “més castigats” per la crisi dels mitjans i que “pitjor tracte” reben quant a relació laboral. En aquest sentit, l’organització alerta que, a causa de la crisi, hi ha una proliferació de casos similars on les empreses “emmascaren” la relació laboral amb contractes mercantils de prestació de serveis.

[Fe d’errates: inicialment havíem publicat per error que el fotoperiodista era Carlos Crisóstomo, que en realitat és seu advocat]