Jordi Rodon i Nurith Levy [foto: Pere Francesch / ACN].
Nurith Levy explica que Oleeé! Torno a ser aquí és un llibre amb textos de Vendrell, que Jordi Rodon va trobar al seu ordinador després de la seva mort. Van descobrir el diari de L’orquestra i altres escrits seus sobre periodisme i la ràdio. Tot aquest material que Rodon va recollir el va guardar amb un CD. Van anar passant els anys i les persones properes a Vendrell que es troben tots els anys per recordar-lo al cementiri de Campins (Vallès Oriental), on ell està enterrat, sempre es preguntaven què fer amb tot aquest material.
Rodon afegeix que Benjamí Villoslada va agafar el CD i va fer una primera revisió dels documents. Finalment, van decidir tirar endavant el llibre. Pensant en com confeccionar-lo, van considerar que seria un bon complement del dietari de L’orquestra que hi participessin els col·laboradors del programa a banda dels seus amics i familiars.
Rodon assegura que el llibre “no és un exercici d’arqueologia”, sinó que tant el diari i els temes que s’hi tracten com els altres articles estan “molt vius”. “Han passat 24 anys, però estem allà, no és un tema d’arqueologia”, reitera. “Els lectors no llegiran un viatge al passat”, afegeix.
‘L’orquestra’
El llibre Oleeé! Torno a ser aquí recull el diari de Jordi Vendrell, que narra el procés de creació del programa L’orquestra a Catalunya Ràdio, des de la proposta inicial fins als comentaris sobre els primers programes.
El llibre també s’endinsa en el tancament del programa l’any 1992 després d’un debat sobre les detencions d’independentistes. El programa va ser censurat just abans dels Jocs Olímpics de 1992 per haver tractat, a la tertúlia, les detencions d’independentistes a Girona en el marc de l’Operació Garzón. A la tertúlia dirigida i presentada per Vendrell hi van participar Modest Prats, Josep M. Terricabras i Josep Murgades, i van parlar de les polèmiques detencions d’independentistes d’abans dels Jocs.
En aquest context, Rodon explica que Jordi Vendrell era una persona “profundament ferida”. Destaca que era “un líder d’audiència” i en el món de la comunicació i de la ràdio molta gent el coneixia i l’escoltava, però es va trobar l’any 92 que va ser “censurat” el seu programa. “El fet que fos cancel·lat va tenir conseqüències professionals i personals i bona part de les amistats vam conviure amb la seva ferida”.
Nurith Levy afirma que Vendrell era un home lliure, tenia “un esperit molt lliure i no li agradaven les autoritats. Era un home que estimava la vida d’una manera extraordinària. Ell era feliç de viure i la vida li donava felicitat”. Recorda que la ràdio i la música eren els seus pilars. “El micròfon era la seva vida i la música igual, i quan li van treure el micròfon i el clausuren d’una manera inesperada, el Jordi Vendrell es converteix en una altra persona”.
El text també inclou reflexions de Vendrell sobre la ràdio i el periodisme, així com la mirada dels seus amics, familiars, col·laboradors de L’orquestra o testimonis personals. Entre molts d’altres hi ha textos de Iu Forn, Albert Om, Xavier Montanyà, Mercè Molist, Joan Manuel Tresserras, Quico Pi de la Serra, Vicent Partal, Josep Murgades o Ramon Piqué.
Rodon també està convençut que avui dia segur que Jordi Vendrell tindria un pòdcast i estaria en moltes xarxes socials. Per la seva banda, Levy creu que connectaria amb les noves generacions. “Tenia col·legues més joves que ell i tenia un esperit jove”.
Jordi Vendrell
Jordi Vendrell (Manlleu, 1947 – Barcelona, 2001) va ser un periodista radiofònic català. Productor musical, va començar davant del micròfon a Ràdio Joventut, al programa Al mil por mil, amb Jordi Estadella i José María Pallardó. Més tard, a Ràdio Club 25, va fer A tot rock, que va revolucionar la manera de plantejar els programes musicals. L’any 1983 va protagonitzar el primer programa que va emetre Catalunya Ràdio, la nit de Sant Joan d’aquell any. Al setembre també va estar al capdavant del primer programa emès de manera regular: El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, en col·laboració amb Quim Monzó i Ramon Barnils, amb qui formava part de La Mercantil Radiofònica.
Després va venir El mínim esforç i, més tard, L’orquestra, censurat just abans dels Jocs Olímpics de 1992. El 1995 va iniciar, també a Catalunya Ràdio, el programa setmanal L’internauta, amb Vicent Partal. Va escriure articles a l’Avui, Set Dies, El Observador i El Mundo.
Francesc Garriga conduirà ‘La tarda de Catalunya Ràdio’ i Elisenda Carod ‘La solució’
