La Unió de Periodistes Valencians i la Comissió d’Ajuda al Refugiat del País Valencià han publicat el manual Deu propostes contra el discurs xenòfob als mitjans de comunicació. El document, obra de Laura Julián, apel·la a la reflexió i a la responsabilitat dels periodistes per lluitar contra el discurs xenòfob.
El treball presenta diferents propostes perquè el tractament informatiu de les persones migrades, refugiades o estrangeres en general no fomenti la creació de prejudicis, la por en la societat, la criminalització, l’alarmisme o la seva invisibilització.
Així, el manual planteja deu preguntes que l’autora considera que els professionals de la informació s’haurien de plantejar davant “una temàtica que requereix rigor, justícia i sensibilitat”. Després de desenvolupar les qüestions plantejades amb exemples pràctics, les rebla amb dues recomanacions, una del que no s’ha de fer i l’altra del que sí.
1. Es poden humanitzar les xifres?
No s’han de tractar de forma superficial els temes que requereixen especial sensibilitat i compromís amb la defensa dels drets humans.
Sí al periodisme que humanitza, que va més enllà de les xifres i que defensa els drets humans de totes les persones, sense importar la seua procedència.
2. “Segons Delegació de Govern”: estic consultant les fonts adequades?
No a la reproducció dels discursos institucionals sense contrast i a l’exclusió de veus i d’opinions de les persones migrades i refugiades.
Sí a convertir l’objecte de la informació en subjecte actiu informant, i a donar veu a les persones migrades i a les entitats socials especialitzades.
3. Quin discurs predomina al meu article: alarmista o de convivència?
No al discurs xenòfob, identitari, creador de diferències, alarmista i generador d’odi.
Sí a informar amb responsabilitat, mitjançant un discurs reflexiu i de convivència que promoga la cohesió social i la pau amb peces lliures del discurs xenòfob.
4. Estic generant estereotips?
No a la creació i difusió d’estereotips que contribuïsquen a generar rebuig cap a la immigració amb generalitzacions i associacions encasellades.
Sí a reflexionar sobre els estereotips propis i a ser crítiques amb les idees preconcebudes.
5. Aquesta imatge és la correcta?
No a la reproducció d’imatges que associen mitjançant les singularitats d’una religió o cultura amb tot el conjunt de les persones migrades.
Sí a l’acompanyament de fotografies en les peces periodístiques que mostren la realitat sense estereotips, sense violar la intimitat de les persones, i a representar i visibilitzar la pluralitat de cultures transversalment en les peces dels mitjans de comunicació.
6. Terminologia: salt o assalt?
No a l’economia del llenguatge que propicia malentesos que s’allunyen de la realitat i aviven el clima xenòfob.
Sí a un bon ús de la terminologia, a periodistes sensibilitzats en immigració, a temps per a informar-se dels termes correctes abans d’informar.
7. Què faig amb les declaracions xenòfobes de polítics o líders d’opinió?
No convertir els mitjans de comunicació en un altaveu sense filtres de declaracions racistes i xenòfobes per part de polítics i d’altres líders d’opinió.
Sí a enfocar aquest tipus de notícies des d’un punt de vista crític amb la declaració racista, aportar xifres i contextualitzar amb arguments que mostren la falsedat de les seues paraules, i a demanar responsabilitats.
8. El burquini: altra vegada aquest debat?
No a temes d’immigració que generen debats viciats que distorsionen la realitat de les persones migrades.
Sí a ser creatius, a no fer de la rutina productiva la rutina informativa, i a ampliar els gèneres periodístics (cròniques, reportatges, entrevistes, articles d’opinió…) amb persones de diferents orígens com a protagonistes.
9. Tenim responsabilitats en els comentaris de les xarxes socials?
No a la inacció davant dels comentaris xenòfobs, islamòfobs, racistes o, en definitiva, discriminatoris i generadors d’odi en les xarxes socials.
Sí a combatre la xenofòbia desmentint farses des de les xarxes socials, i a contrarestar aquests comentaris amb informació de qualitat.
10. Com puc combatre el discurs xenòfob?
No al periodisme passiu, que té fòbia “d’allò diferent” i que s’oblida, o no assumeix, la seua responsabilitat i el seu compromís amb la societat.
Sí als periodistes militants contra la xenofòbia, combatius, lliures de prejudicis i que posen el focus en la responsabilitat del poder polític.
