El document 15 accions per a un periodisme digne impulsat per diverses entitats planteja una sèrie d’actuacions que es consideren necessàries per posar fi a la precarietat laboral del sector i per garantir a la ciutadania el dret a una informació de qualitat, plural, veraç i que desenvolupi un esperit crític.

El pentadecàleg reclama a les administracions l’aprovació d’una Llei de drets laborals dels professionals de la informació i la regulació del dret a la informació de la ciutadania. D’aquesta en sortiria un ens regulador independent que fiscalitzaria les subscripcions institucionals i la publicitat als mitjans, les subvencions públiques, els patrocinis o els continguts que no estiguin produïts de manera independents, entre d’altres.

El text també proposa reequilibrar l’agenda informativa i atorgar més pes als continguts de caràcter social; donar més veu a les dones i altres col·lectius infrarepresentats; promoure plans d’igualtat a les empreses i de discriminació positiva; facilitar la creació d’editores sense ànim de lucre, i establir com a matèria l’educació en comunicació a escoles i instituts

15 accions per a un periodisme digne també exigeix culminar la reforma dels mitjans públics perquè els seus directius s’escullin amb consens i se’n despartiditzi els organismes de gestió, així com l’eliminació dels blocs electorals i les quotes partidistes en tertúlies i debats.

El document es va elaborar en l’Assembla Oberta de periodistes impulsada al novembre per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, el Grup de Periodistes Ramon Barnils, el Sindicat de Periodistes de Catalunya, Sicom i Som Atents.

15 accions per a un periodisme digne

1. Fixar un nou marc de condicions de treball amb dignitat a les empreses de comunicació. Per això cal l’aprovació d’una Llei de Drets Laborals dels i les periodistes que eviti les subcontractacions com a forma de degradar llocs de treball i que inclogui els/les col·laboradors/res i freelances així com la incorporació de les tarifes d’aquest col·lectiu als convenis laborals i la seva publicació a les pàgines web dels mitjans. A més, cal implementar una regulació específica per frenar els abusos que fan les empreses dels estudiants en pràctiques com a mà d’obra gratuïta o molt barata. Impulsar convenis de sector allà on no n’hi ha, fet que provoca que hi hagi empreses en les quals el seu personal no disposa de l’aixopluc d’un conveni col·lectiu.

2. Regulació del Dret a la Informació de la Ciutadania, entès com un dret humà essencial en una societat democràtica a partir del desenvolupament legislatiu de l’article 20 de la Constitució Espanyola i de l’article 52 de l’Estatut de Catalunya. Aquesta regulació hauria de preveure la creació d’un consell regulador independent del govern de torn i sense quotes partidistes i/o polítiques entre els seus membres. Per definir aquest ens regulador, en el procés d’elaboració de la llei, cal estudiar el model d’aquest organisme –o persona honorable– independent, que hauria de ser aprovat i escollit pel Parlament. Cal obrir un procés de debat (comissió, congrés…) entre les entitats i organismes ja existents (socials, sindicats, altres consells reguladors…), que tinguin com a referència els models que ja existeixen en altres països per tal de definir la millor proposta. També hauria de regular l’accés a les informacions de rellevància pública.

3. La norma reguladora també hauria de fer obligatori per llei que els mitjans es dotin d’estatuts de redacció i comitès professionals amb mesures que facilitin la tasca dels seus membres. El codi deontològic ha de ser vinculant i ha de preveure l’aplicació de les recomanacions sobre el tractament informatiu en àmbits molt diversos, com la violència masclista, la informació sobre joves, suïcidis, malaltia mental o sobre altres qüestions.

4. La llei hauria de preveure igualment els mecanismes perquè els organitzadors d’actes a la via pública i les forces de seguretat garanteixin que els informadors que cobreixen aquests actes poden treballar lliurement sense ser assetjats ni agredits per terceres persones que posin en perill la seva integritat personal.

5. L’organisme regulador creat arran de la Llei del Dret a la Informació de la Ciutadania tindrà com a una de les funcions l’elaboració d’un informe anual amb el perfil d’ingressos dels mitjans de comunicació, consistent en un llistat dels seus ingressos que no corresponguin estrictament a la venda i subscripció individual, o inversions del grup editorial al qual pertanyen, com poden ser les subscripcions institucionals, la publicitat (principals anunciants, especialment la institucional), les subvencions públiques així com acords amb empreses i entitats públiques en matèria de patrocinis i de continguts patrocinats per tal que els usuaris dels diferents mitjans de comunicació disposin d’informació rellevant a l’hora de valorar el tractament que donen als seus proveïdors d’ingressos. Els mitjans de comunicació haurien de posar en coneixement de l’ens regulador els continguts que no estiguin produïts de manera independent, sinó vinculats amb transaccions econòmiques d’algun tipus (publireportatges, branded content, acords amb empreses, viatges pagats, etc.). La infracció hauria de ser sancionable.

6. Reequilibrar l’agenda informativa i donar més pes a la informació de caràcter social, per obrir la mirada a dones i homes d’altres àmbits, més enllà del món polític i declaratiu, que actualment acapara l’espai informatiu. Reivindiquem la representació equilibrada de dones i homes a les informacions dels mitjans, tot fent ús del Cercador d’Expertes o altres eines que facilitin l’accés a fonts diverses de dones, però també de col·lectius infrarepresentats. Evitar enfocaments paternalistes i condescendents. Fer vigilància continuada en el tractament informatiu de la violència masclista, dels estereotips sexistes, de l’aplicació de recomanacions i codis deontològics, així com la promoció activa de l’ús del llenguatge no sexista. Que “companys i companyes” no sigui una excusa per no fer cap altra acció correctora.

7. Facilitar la promoció efectiva de les dones en llocs de presa de decisions d’empreses comunicatives, organitzacions i institucions. Això vol dir promoure plans d’igualtat a les empreses i vetllar pel seu compliment, la discriminació positiva, formació, trencar l’estereotip segons el qual la conciliació és una qüestió de dones, adaptar els ritmes productius a les persones i no a la inversa.

8. Promoure i facilitar la creació d’empreses de comunicació sense ànim de lucre amb mesures que impulsin el seu creixement i desenvolupament.

9. Els poders públics han de promoure un marc d’activitat a les empreses de comunicació en tots els seus aspectes que els permeti desenvolupar la seva tasca amb el ple respecte als drets laborals i professionals dels seus treballadors i treballadores.

10. Promoure el reciclatge professional per enriquir el periodisme per fer-lo més plural i divers, en aspectes com la incorporació de gènere, l’adaptació a les noves tecnologies, el domini del llenguatge, etc. evitant també la marxa anticipada de professionals sènior experts, vitals per a l’aprenentatge de les noves generacions de periodistes. Incorporar no només en la formació inicial en periodisme a les universitats, sinó també al llarg de l’exercici professional, formació en perspectiva de gènere i en el tractament de col·lectius vulnerables per informar amb veritable rigor i ajustament a la realitat.

11. Culminar la reforma democràtica dels mitjans de la CCMA, d’RTVE i de l’ACN, retornant al consens i a la necessitat d’una majoria qualificada en el nomenament dels seus directius, i que despartiditzi els seus organismes de gestió, incorporant-hi representants de la ciutadania. Eliminar tota mena de blocs d’informació política en períodes electorals establerts sota algun criteri que no sigui l’estrictament professional. Eliminar també les quotes partidistes en tertúlies i espais similars a les ràdios i televisions.

12. Establir com a matèria a les escoles i instituts l’educació en comunicació i promoure accions des de les administracions públiques i els col·lectius professionals per aproximar la ciutadania al periodisme crític i de qualitat i per aprendre a identificar els continguts que corren per les xarxes socials com a veraços o com a falsos.

13. Exigir el respecte dels drets d’autoria dels i les periodistes en els contractes laborals amb les empreses de comunicació i reclamar a les entitats de gestió les quotes del cànon que corresponen a la professió.

14. Promoure que els alts càrrecs en comunicació de les institucions públiques siguin escollits per raons professionals i no d’afinitat política per tal d’aïllar-los de les pressions i garantir la seva independència.

15. Reconeixement i protecció dels alertadors i dels denunciants d’accions irregulars fetes per tota mena de poders, establint mesures per preservar les fonts informatives dels i les periodistes. Aquests mecanismes han de preveure també l’empara de qui contribueix a treure a la llum aquesta informació i el reconeixement de la mútua col·laboració.