El Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Segovia ha ratificat en una sentència que “es pot fotografiar una actuació policial” sempre que la finalitat sigui “legítima i no comprometi altres interessos”.
La resolució sorgeix arran de la denúncia d’un policia contra una fotògrafa que cobria la denominada Marxa d’aturad@s cap a Madrid, el passat juliol, per suposada “falta de respecte i desobediència a l’autoritat”. La fotògrafa es va negar a deixar de fer fotos i a entregar la seva càmera a l’agent, que pretenia veure les imatges i eliminar les que fossin “compromeses”.
“No consta que existeixi cap norma general que impedeixi enregistrar imatges d’una actuació dels agents, més enllà de les limitacions imposades per la protecció de la intimitat o la pròpia imatge de qualsevol ciutadà”, assenyala la sentència. A més, recorda que en un espai públic es poden prendre fotografies de les persones que s’hi trobin amb “certes limitacions”, com per exemple pel que fa als menors d’edat.
Actuació preventiva
La sentència assegura que la negativa de la fotògrafa no es pot tipificar dins l’article 634 del Codi Penal per falta de respecte o consideració a l’autoritat, i que en tot cas seria una infracció administrativa. Amb tot, el Jutjat resol que el suposat “atac a la intimitat” dels agents presents en l’acte encara no s’havia produït, i que el requeriment del policia era “preventiu i previ”.
El Jutjat remarca que per dilucidar quina finalitat legitima la captació d’imatges, el Tribunal Constitucional estableix que aquests drets han de cedir davant determinats supòsits de rellevància pública, així com en casos on la gravació pretén evitar o descobrir fets delictius. En aquest sentit, la sentència assegura que les limitacions policials per raons de seguretat ciutadana no són “tan àmplies”.
Futura llei de seguretat ciutadana
Cal recordar que, actualment, el Ministeri d’Interior està estudiant que la futura Llei de seguretat ciutadana prohibeixi la “captació, reproducció i tractament d’imatges, sons i dades” dels policies durant l’exercici de les seves funcions “si posen en risc” la seva persona o l’operació en què treballen.
A l’octubre, la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) ja va advertir que, si s’aprovés, seria una “involució democràtica” i una “censura prèvia”. Per a l’organització, la mesura seria “un pas més en l’increment de les dificultats” que el Ministeri està posant als càmeres i fotògrafs per desenvolupar la seva feina en manifestacions.
