El grup de treball impulsat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) fa tres anys per evitar les molèsties que provoca l’augment del so a la televisió quan arriben les pauses publicitàries valora positivament l’aplicació del codi d’autoregulació aprovat el setembre del 2012, segons explica el seu coordinador, Daniel Sirera. El conseller del CAC destaca que, durant aquest any, el CAC no ha rebut cap queixa de teleespectadors per aquest tema.

Segons Sirera, des de l’aprovació del codi ha augmentat la sensibilitat dels tècnics i dels responsables de les principals cadenes catalanes pel que fa a la sonoritat, començant-se a aplicar mesures de correcció tenint en compte la normativa de la Unió Europea de Radiodifusió (UER).

Amb tot, els membres del grup de treball que avalua l’aplicació del codi, que es van reunir el passat 12 de novembre, subratllen la necessitat d’incidir en la formació dels tècnics de so de les emissores de televisió catalanes, especialment pel que fa a l’adopció d’uns paràmetres únics, per tal de facilitar les avaluacions.

Els signants del document van ser: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; 8tv; Barcelona Televisió; la Xarxa Audiovisual Local; l’Associació Catalana de Concessionaris Privats de la TDT Local; l’Associació de Mitjans de Proximitat; la Coordinadora de Televisions Públiques Locals; Mediapro; l’Associació Empresarial de Publicitat; Enginyeria i Arquitectura La Salle, i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya (ETSETB-UPC).

Paràmetres tècnics aprovats en el codi

  • Cal que els mesuraments de la intensitat mitjana de sonoritat d’un programa (programme loudness) i els descriptors rang de sonoritat (loudness range) i nivell de pic màxim real (maximum true peak level) siguin els paràmetres que s’utilitzin per a la normalització dels senyals d’àudio, com també per complir amb els límits tècnics de la cadena que segueix el senyal.
  • La intensitat mitjana de sonoritat d’un programa (programme loudness) s’ha de normalitzar a -23LUFS (loudness unit referenced to full scale)amb una desviació màxima de +/-1LU (loudness unit).
  • El senyal d’àudio cal que es mesuri en la seva totalitat.
  • El nivell de pic màxim permès (maximum permitted true peak level) és de -1dBTP
  • En l’àmbit més artístic de la producció, cal treballar per mantenir un nivell dinàmic moderat i no abusar de compressors o de maximitzadors de dinàmica.
  • Els nivells s’han de mesurar amb un sistema que compleixi la recomanació ITU-R BS.1770-2 de la Unió Internacional de les Telecomunicacions (UIT).

La normativa

Les dues lleis marc del sector audiovisual, tant la Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, com la Llei general de la comunicació audiovisual estatal, regulen les diferències de so, però la normativa no s’ha desenvolupat.

En concret, la llei catalana estableix que “els processos de tractament dels senyals originals no poden produir en els espectadors un increment sonor notòriament perceptible respecte de l’emissió immediatament anterior”. En una línia similar, la llei estatal assenyala que el nivell sonor dels missatges publicitaris “no pot ser superior al nivell mitjà del programa anterior”.

A banda, la Unió Europea de Radiodifusió i la Unió Internacional de les Telecomunicacions tenen sengles recomanacions, la UER R128 i la ITU-R BS.1770, respectivament, per tractar de solucionar el problema.